Ara potser fa massa calor per a cruspir-se una botifarra de Calaf, així que ho substituïm per d'altres menges més lleugeres, que no entorpeixin l'activitat prevista.
Amb el "cavall de ferro" pugem a St. Joan i anem cap al Gorro Frigi, a buscar-li la volta, o sia, a la part del darrere, on no toca el sol. Així doncs, aixoplugats a l'ombra del Gorro, gaudim d'una temperatura perfecta per a gaudir (valgui la redundància) de la via Stromberg, un itinerari guapíssim i ben equipat.
De tornada, passegem pel camí de St. Miquel fins el Monestir. Un entrepà i una bona dosi de coca i xocolata és el merescut homenatge que ens fem.
24 de juliol, 2008
via Stromberg al Gorro Frigi
amb el Cèsar
amb el Cèsar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada