El llarg cap de setmana de l’1 de maig, ara fa quinze dies, ens acostem a Baños de Panticosa. Ho teníem pendent des del novembre, en què unes fortes nevades van fer anar en orris els nostres objectius.
Abans de fer cap a la Casa de Piedra 1636m, ens atansem al coll d’El Portalet amb intenció de fer una visita al refugi de Pombie i gaudir de l’espectacle del Midi d’Ossau.
Però no podrà ser; la méteo arrebossa de boira les muntanyes arrebossades de neu. N’hi ha moltíssima encara.
Ho deixem estar i baixem a fer un cafè a un desastrós bar de carretera que hi ha prop de les pistes de Formigal. Un quart per a fer un tallat...
Tot i haver-hi molta gent, el refugi no és ple del tot. Compartim taula amb uns nadius que parlen de propers viatges a la Patagonia.
A l’habitació compartim espai amb un fornit roncador que amenitza la nit, tot i que ningú l’hi ho ha demanat.
Tal i com està previst per l’AEMET, a trenc d’alba el sol del dissabte llu amb força i comença a transformar el mantell nivològic que emmascara el terreny a partir dels 1900m.
Una llarga corrua de gent que comparteix objectiu, taca de colors l’itinerari del tresmil més fosc.
Seguim la traça que han obert d’altres més matiners, tot això que ens estalviem.
El garbuix de petjades ens fa anar de corcoll fins que una traça més assenyada serpenteja en direcció NW cap al coll de Las Argualas 2950m.
Abans d’arribar-hi canviem de direcció, cap al NE, per encarar el darrer pendís que ens mena a l’aresta cimera, no gaire ampla, del Pico de Garmo Negro 3066m.
L’esplèndid dia ens regala unes encara més esplèndides i magnífiques vistes sobre un vast brisall de Pirineu.
Presidint-t’ho tot amb senyorívola presència, s’alça el Midi amb les seves parets folrades de blanc.
Des de l’Aspe i el Bisaurín fins el Vignemale, i dels Gabietou fins el Perdut, la vista se’ns perd més enllà de lluny.
Iniciem el descens quan encara hi ha gent que esgota les seves opcions de fer cim.
La neu s’ha estovat força i en el tram més rost triem fer la nostra pròpia traça.
Més endavant alternem el camí fet amb la neu verge, segons ens convé. I després ja no podem triar i baixem com podem i volent arribar al més aviat possible al bosc.
Ja per terreny franc perdem els darrers metres tot arribant al refugi a temps de donar-nos una bona dutxa, sense cues i amb l’aigua com cal.
Havent sopat, avui amb uns bascos, anem a acabar de veure com el Barça apallissa el Madrid a la capital de l’Imperi. Sense paraules.
El diumenge, abans de tocar el dos cap a casa, anem un altre cop a El Portalet. Ara sí que podem sortir a caminar, i seguint una traça raquetaire ens enfilem fins el Coll de Peygueret, ben a prop del Midi.
Comentari a part mereix la bestiesa que han fet els especuladors elitistes i excloents als antics Baños de Panticosa.
El refugi Casa de Piedra serà enderrocat –se n’està construint un de nou als llacs de Bachimaña- per a que els muntanyencs no emprenyin els rics clients, poc soferts ells, que vagin als Baños a gaudir de la tranquil·litat i la pau de la natura...
Pico de Garmo Negro 3066m
1, 2 i 3 de maig, 2009
Carmen, Ramon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada