Com que aquest agost no tinc cotxe, haig de tirar de transport públic. I en concret de Metro
La intenció és enllaçar els dos punts, però no pas pel camí més curt.
Em preparo per baixar a Queralbs, i tan bon punt mostro la intenció d’alliberar el seient es produeix un inquietant moviment d’assetjament entre els estrenyuts usuaris del tren de Núria.
Em faig l’orni i fujo de la munió d’estiuejants no afectats per la crisi que atapeeixen el Cremallera.
Prenc la carretera de Ribes fins el Pont de les lelles 1132m, el punt més baix de tot el recorregut. Al revolt de La Farga prenc la carretera de Daió, que s’acaba a la central, just on s’enceta el camí de les Gorges del Freser.
És migdia i fa una calor terrible, almenys per al meu termòstat. Fins que un cop passat el Pont de la Molsor el camí no surt del bosc, la sensació és d’una forta estuba.
Més ventilat, m’enfilo pel tram pedregós del camí. Deixo a sota meu el refugi de Coma de Vaca i prenc el camí de Tregurà fins el Coll de Tres Pics 2396m.
Aquí el ventet em fa revifar, ara que el desnivell em comença a fer sentir les cames.
Arribo al cim del Balandrau 2585m i com que no m’estreny el rellotge em dedico una estona a la contemplació abans de baixar cap al refugi Manelic (no sé qui li ha posat aquest nom), als Plans de Coma de Vaca 1995m.
Tenia l’esperança de poder gaudir de la pluja d’estels de les Persèides, però ja han passat les nits de màxima intensitat, i a més el cel està ennuvolat, i encara hi ha claror, i tinc son, i...
En Pere, el pastor de Tregurà que té cura de les vaques que pasturen per aquí, me’n fa cinc cèntims dels caps de bestiar i del bèstia del seu amo, que té poc cap. Això ja no és el que era.
Esmorzo amb els dos xicots amb qui, sense saber que anàvem al mateix lloc, vaig coincidir a la cafeteria de l’estació de St. Andreu Arenal.
Ells van arribar pel camí dels Enginyers i avui van cap a Carançà. Tenen més dies que jo.
Camino sol pel fons de la Coma del Freser seguint la traça i els senyals del GR11.7
Es guanya molt poca alçada en molta distància abans el camí no comença a enfilar-se, quan la coma es tanca i es fa estreta cap a les fonts del Freser.
El sender de Tirapits és força més animat. Diversos grups el tresquen venint d’Ull de Ter; uns cap a Núria i d’altres cap als cims.
Jo el faig un tros, fins que el terreny em permet atansar-me al Portell dels Gorgs per seguir la carena fins el Pic de l’Infern 2869m.
Aquest serà el punt més alt del recorregut.
Ara, anant cap a Núria, recorro la carena i faig tots els cims que em trobo pel camí: Pic dels Gorgs 2848m, Pic Inf. de la Vaca 2820m, Pic Sup. de la Vaca 2826m, i després del marcat Coll de Carançà 2723m pujo el Pic de la Fossa del Gegant 2808m.
Com que encara és d’hora i em queden ganes de circular, no plego i faig via cap al NouCreus 2799m.
La gana se’m manifesta quasi de cop i volta. Abans d’iniciar el descens m’atipo de llonganissa i formatge, em falta un bon crostó de pa.
Buido l’aigua que em queda a l’ampolla sabent que més avall la podré omplir a la font del Noufonts.
La cabana de Noufonts es conserva aparentment en bon estat malgrat el pas dels anys. Potser fa trenta anys que hi vaig passar una freda nit d’hivern abans d’intentar i renunciar al Pic Rodó. Hi havia massa neu.
Del coll de Noufonts 2654m baixo cap a Núria per un corriol que hauré trepitjat desenes de vegades. Des dels inicis de la meva època excursionista.
A Núria hi arribo amb temps de deixar passar un Cremallera mentre em prenc una cocacola.
Agafo el de les 15:10 sabent que fins a 2/4 de 6 no tinc tren per tornar a casa.
Podré, doncs, rematar la qüestió gastronòmica, amb gelat i cafè abans de viatjar per la renovada via d’Adif per on corren els trens de Renfe.
13 i 14 d’agost, 2009
Queralbs – Balandrau – Coma de Vaca – Pic de l’Infern – Núria
Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/QueralbsComaDeVacaNuriaAgost09
1 comentari:
Eres un crack, Ramón. Lo más cerca que he llegado de Nuria es Puigcerdá, un año que estuve haciendo trekking por allí. Me quedé con ganas de hacer el Puigmal.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada