La nevada que ha caigut les hores anteriors a la nostra arribada al Capcir, ha empolsegat generosament el paisatge.
Per la carretera ens creuem amb cotxes guarnits de nadal, com tant o més ho estan els arbres i la casa de La Farga, prop de Puigbalador.
A frec del Pont de La Farga 1400m hi ha un espai on podem deixar-hi el cotxe i sortir-ne amb els esquís als peus.
L'altre cotxe que ja hi ha, deu de ser de les quatre noies -encara em frego els ulls- que han obert la traça i que ens hem trobat força amunt, quan ja baixaven.
Així doncs, amb la comoditat del camí fet, anem endinsant-nos al bosc, que val a dir que presenta un aspecte d'allò més bucòlic.
Poc més de mil metres ens separen del cim, però, tant a la part baixa com a l'alta, tenim recorreguts llargs en què es guanya poc desnivell i això ens farà trigar més del compte.
Sortim de la part boscosa més espessa a l'alçada del refugi lliure Oller, un xic atrotinat, a la cota 1830. Fem una ullada al mapa, ara que tenim visibilitat i la referència de la caseta.
Més amunt veiem un grup de cinc persones que vénen d'Odello, això ho sabrem més tard, és clar.
Ara que som en un indret ben obert, podem gaudir, com si fóssim en un mirador, de les muntanyes del Capcir, mig arrebossades per nuvolades errants que de moment no ens amoïnen.
Els capricis de la natura, combinant neu i vent, ens regalen imatges de postal que ens engalanen la ruta.
I és aquest vent que gela l'ambient, que ens suggereix la bona idea de posar-nos les jaquetes de "gore" i el tapaorelles o les gorres; quan més amunt més fred.
Quan ens anem acostant al cim, van apareixen diferents grups; cada cop hi ha més gent.
I entre ells, en Dani Fa i el David que pugen per la Castellana amb dos companys més.
Em fa il·lu trobar vells amics de la muntanya a la muntanya.
Al cim del Roc de Madres 2469m, que fa quinze dies se'ns havia resistit, no hi podem romandre gaire.
El fred és intens i la cabana és gairebé colgada i fa de mal arrecerar-s'hi. Així que no triguem gaire en tocar el dos.
La primera part del descens s'ha de fer amb cura de no enganxar-se amb alguna pedra, però és 100% esquiable.
I després ja és un festival de neu pols, on esquivar els arbres es converteix en un divertit joc, mentre la pèrdua d'altitud fa més confortable la sensació tèrmica.
Ens aturem a fer un mos al sostre de la cabana Oller i després acabem de baixar pel mig del bosc on s'han de fet rutllar les millors habilitats per esquivar les branques.Llarga, bonica i ben aprofitada jornada de muntanya.
Roc de Madres 2469m
20 de febrer, 2010
Cèsar, Carmen, Ramon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada