Després d'un dissabte de sofà-ball de manual, amb cerveseta i bossa de patates -és que no m'agraden les crispetes-, aquest matí m'he llevat sense rondinar, tot i que al tercer avís de l'alarma del mòbil, però això ho faig sempre.
La méteo hiperventilada d'ahir no convidava a fer gaire res més, encara que potser algun/a agosarat/da ho va intentar...
Doncs res, un clàssic proper ha estat l'objectiu d'aquest diumenge; el Puigmal per Núria.
Ara mateix, la carretera C-17 està en obres per l'autovia de Ripoll, i els darrers 20km d'aquesta ruta són un autèntic calvari, sense poder avançar i amb limitacions de 40km/h que, per cert, ningú no compleix.
Fujo de la gentada que envaeix Núria amb tota mena d'andròmines per a lliscar per la neu, a més a més dels esquís, és clar.
Ahir s'havia de córrer la cursa de la Lluna, però la méteo va condicionar l'esdeveniment que finalment es va desenvolupar per les pistes de Vall de Núria. L'organització, però, encara va arribar a senyalitzar l'itinerari fins el Pluviòmetre, tot i que no es va poder fer servir. Avui n'han fet la recollida.
Com sempre, el Puigmal és el cim més freqüentat de la zona; i per fer amb esquís, a la vista del panorama, sembla el que està en millors condicions.
També ahir, va ploure fins la cota 2500 i per tant la neu se n'ha ressentit. La superfície del mantell nival està regelat i presenta una mena de crosta no uniforme que fa que la progressió sigui d'allò més variable.A l'alçada del Pluviòmetre em calço les ganivetes i ja les deixo fins el cim.
A dalt s'hi aplega gent que hi puja per tots els vessants, i cadascú gira cua cap allà on li toca.
Com sempre, el vent bufa eixerit al cim del Puigmal, encara que res a veure amb les ventades de la nit i matinada. Però els efectes eòlics han deixat una imatge impagable que hi posa el valor afegit a l'ascensió d'aquest cim tan nostrat: es pot veure clarament Barcelona. Hi destaquen les Torres Mapfre i Collserola, i al fons la brillantor del mar.
I després de l'èxtasi visual i abans que no em quedi glaçat, començo el descens procurant no prendre mal, que vaig sol.
Faig per seguir, més o menys, la meva traça enmig d'una superfície en què el relleu està neutralitzat per la manca de sol.
La cosa s'ha animat i hi puja força gent; els de la cursa també, a recollir banderoles i a fer el cim.
Saludo alguns coneguts i continuo avall per una neu millor que no m'esperava.
MaredeDéuSenyor !!!! però quanta gent que hi ha a Núria. Marxo corrents, ja em prendré el tallat a baix.
28 de febrer, 2010
Puigmal 2913m
Ramon.
.
1 comentari:
Un puntás aixó de les Torres Mapfre i Collserola al fons....
Z's i S's!!!
Publica un comentari a l'entrada