Al diccionari no hi surt cap definició; però, com que sembla un diminitiu, potser podríem dir que és un mosso petitet... ?
No ho sé pas, però Mosset, amb majúscula, és el nom d'una remota població del Conflent, situada més amunt de Prada, al N-NW del Canigó, a la vall de la Castellana.
Fins aquest llogarret perdut al mig del Pirineu nordcatalà ens hi atansem després d'un llarg recorregut per l'itinerari recomanat pel Google Maps, per La Jonquera, El Voló, Illa i Prada; tot plegat quatre hores ben bones, esmorzar i peatges a part, per a 240km.
Una petita i abandonada estació d'esquí, Ladou, amb un únic telesquí i una única pista, amagada de la carretera que puja al Coll de Jau, és el punt de partida del recorregut que volem fer per pujar al cim del Roc de Madres; itinerari descrit a la guia "Esquí de montaña en el Pirineo Catalán" de l'editorial Desnivel.
De neu no n'hi falta, menys després de la nevada que ha caigut durant la matinada. Encara hi trobem la llevaneus quan hi arribem.
Ens hi posem ben encetat el migdia, prou tard per la distància al cim, la quantitat de neu, la méteo amenaçadora i les hores de llum que ens queden, però almenys volem conèixer l'indret.
Una traça matinera ens facilita la progressió per la vall de la Castellana, però no sabem on va. La seguim mentre creiem que va en la bona direcció, fins que arribem a una pista i enfilem netament cap al S, quan nosaltres hem d'anar cap a l'W-SW.
Moment de reflexió: és tard, ara neva bastant, el vent bufa ben fort, encara som al bosc, anem ben despistats i la traça s'ha acabat de cop i ara ens toca pencar a nosaltres; res no fa pensar que l'esforç serà recompensat en forma de cim i descens de pel·lícula per una neu pols seca d'aquella que ara mateix no tenen a Vancouver.
Fora pells, no pas per al descens, sinó per a remar més cómodament per la pista que ara seguirem de tornada, sense passar pel mig del bosc, a veure si ens porta al refugi de Callau que abans hem vist de lluny.
El refu de Callau és tancat i barrat, això no és cap sorpresa; el que no sabem és si l'obren a l'època estival, sembla una mica atrotinat, i no s'endevina cap part hivernal. Vaja, com si no hi fos.
Acabem de fer via cap al cotxe; tot i que cap avall s'endevina el sol, al Coll de Jau, on ens hi acostem abans de marxar, el vent circula sense impediments a cor què vols. A dalt de la muntanya hagués estat força dur i no sé si ens n'haguéssim sortit.
La tornada la fem per Puigcerdà i Berga; si fa no fa, potser és millor per aquí.
D'aquí a quinze dies ho tornarem a provar des de Puigbalador.
intent al Roc de Madres
6 de febrer, 2010
Carmen, Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada