L'oficiant em dóna el vestit que m'hauré de posar i m'explica com serà la celebració, en quin ordre seguirem les passes i com anirem comprovant que tot vagi bé. No, no m'he canviat el nom, ni m'he convertit a cap religió. He fet el meu bateig de busseig.
A Tossa, al centre de busseig Andrea's Diving, amb un instructor, en Pierre, per a mi sol (qüestió de sort) i acompanyat d'una (fada) madrina, m'he iniciat en aquest món que només coneixia dels documentals de La 2 i d'alguna pel·li.
la fada madrina
Anxovat dins del trajo de neoprè, em vaig equipant. Primer, els pesos; després, el "jacket" amb l'ampolla d'aire comprimit. Tot plegat és força feixuc, però de seguida ens fiquem a l'aigua i tot sura.
Provo a respirar amb el cap sota l'aigua i cap problema. Així doncs, cap avall. A partir d'aquest moment, 30 minuts passejant pel fons del mar, proper a la costa, fins a 8,5 metres de profunditat.
L'instructor està pendent de mi en tot moment, jo només m'haig d'ocupar de respirar, compensar la pressió a les oïdes i gaudir de l'entorn.
Quan en Pierre m'indica que ja hem de sortir, tinc la sensació que el temps ha passat molt de pressa i encara m'hi quedaria una estona més. Però no podria ser molt més, ja que m'he ventilat quasi tot l' aire. Una de les coses que s'han d'aprendre: moure's amb lentitud per consumir menys aire.
Bé, l'experiència ha estat collonuda. Ara ja m'estic pensant fer un curs. Algú s'hi anima... ?
6 d'agost, 2011
Tossa; bateig de busseig.
Carmen, Ramon.
.
1 comentari:
Felicitats!!! per la nova estrena,
tot és començar ;-)
Publica un comentari a l'entrada