La megafonia interior del Cremallera que et dóna la benvinguda i t'explica quatre històries de la Vall de Núria queda ofegada per la música, alternativa, que sona al cotxe del darrere.
És alternativa, però no pas estranya. Neix d'un grup força nombrós que va abillat amb un punt d'uniformitat. Avui, el Cremallera -que, per cert, climatitza a una temperatura hivernal- va molt ple per ser un dia feiner, tot i que vacacional.
El proppassat dijous, a Barcelona, també s'hi veia més gent d'allò habitual. I també en destacava, d'aquesta gent, aquest punt d'uniformitat. Tot plegat, elemental estimat Watson, ens informa que una part dels joves de les JMJ 2011 estant desplegats per Barcelona i d'altres llocs d'interès turístico-religiós. Núria no se n'escapa. Nosaltres, pels pèls.
Pocs minuts més enllà del migdia, "on time", prenem el camí del Puigmal, cap al Pla de l'Ortigar. El nom deu venir d'antic, perquè d'ortigues no en veiem cap. Tampoc hi veiem gaire gent, que bé, la soledat de la muntaya.
Quan ens anem endinsant a la Coma de l'Embut, però, la cosa va canviant. De primer, gent que baixa, del cim, suposem. I més amunt, gent que hi puja. Sospitosament, la vestimenta ens és familiar. Aquí també hi són. Definitivament, estem rodejats.
A bon ritme, anem guanyant metres i avançant aquest jovent que es nota que no tenen hàbits muntanyencs, però de fe no els hi manca.
A la part final del recorregut, la densitat de població per metre quadrat, augmenta una cosa de no dir. I la visió del cim, literalment okupat, és una mica irreal...
Aprofitem un moment de badada dels eclesiàstics per a fer-nos la foto al cim. De seguida ens foragiten de la creu i al so de la Marsellesa, són catòlics gavatxos, l'envolten i hi immortalitzen el moment.
No ens hi entretetenim gaire. Anem amb transport públic (i gratuït) i el rellotge ens marca el ritme. Mentre encara hi arriben fidels, nosaltres toquem el dos per agafar el Cremallera de dos quarts de cinc. Abans, ja a Núria, tenim temps d'omplir una mica el pap.
Una unitat de les antigues, amb climatització natural, ens retorna a Ribes de Freser on disposarem de mitja horeta per fer una clara a La Cantina de l'estació.
Uns altres joves, aquests de "Birres de Freser", tal com raja a les samarretes que, també uniformement, els vesteixen, okupen el bar. A quarts de sis de la tarda, les cerveses ja comencen a córrer. És festa major, la nit s'endevina llarga.
Amb el retard habitual, pas exagerat, arriba l'R3 que ens menarà a Barcelona. Una dona sudamericana s'esvera una mica quan el tren passa de llarg a Centelles. Haurà de baixar a La Garriga i tornar enrere.
Nosaltres, ens dispersem per St. Andreu Arenal i Barcelona Sants. Objectiu acomplert amb dignitat i sense baixes. L'endemà, cadascú a lo seu.
12 d'agost, 2011
Puigmal 2911m
Andrés, Juan, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PuigmalBV120811?authkey=Gv1sRgCNfmvNu_gJqlCA
.
1 comentari:
Sortida sencilla técnicament, ideal per no iniciats al món de la muntanya com jo, això sí, el ritme d'ascensió va ser molt viu, sort que estic entrenat. La panoràmica bonica, juntament amb la companyia el millor de la ruta. Gràcias Ramón
Publica un comentari a l'entrada