Mai un pont de la puríssima i immaculada constitució espanyola havia negat la possibilitat d'estrenar la temporada d'esquí amb dignitat. Aquest any, però, la neu està de vaga. Potser és que el Govern li ha abaixat el sou...
Llegint les cròniques dels més agosarats, queda clar que l'opció més viable és el Pirineu Oriental. Ja ho veurem. Per a no trobar-hi massa gent, sortim de dilluns a divendres, evitant els caps de setmana.
Dia 5: Refresquem la tècnica fent unes baixades amb forfet de migdia a Vallter. La darrera pujada la fem amb les motxilles per baixar cap al Refugi d'Ull de Ter 2235m on amb prou feines arribem a la dotzena d'hostes. La cosa està més fotuda que no em pensava.
Dia 6: És difícil fugir de les clàssiques repeticions a la zona d'Ull de Ter. Triem a la baixa i anem a buscar el Coll de la Geganta 2611m per anar cap al Bacivers. La previsió de la méteo dóna vents de 60km/h.
El sol lluu al cel que les ventisques tenyeixen del blanc del polsim de la neu. En treure el nas al coll, el vent ens rep amb la mateixa força que arrossega els núvols i ens foragita sense contemplacions.
Esvaïts els dubtes, no ens estem per històries i ho deixem estar. No ha estat gaire reeixit l'inici de la temporada. Fotem el camp.
Dia 7: A La Tor de Querol, a l'Alta Cerdanya (Catalunya Nord), hi trobem allotjament al Village Club d'Yravals, ben situat respecte de Puigcerdà, per anar a sopar, i dels objectius muntanyencs susceptibles de ser abordats amb sanes intencions.
Dia 8: Quan arribem al Coll de Pimorèn 1920m tinc la impressió que haurem de marxar amb una mà al davant i una al darrere. Però la crònica del Xavif parla de la pista que s'enfila per la Coma d'en Garcia.
Ens hi endinsem amb el cotxe fins els 2140m en què comença la neu. Caminem cinc minuts i ens calcem els esquís. La neu presenta bones condicions. Compartim l'itinerari amb d'altres esquiadors àvids de neu.
Assolim la Portella de la Coma d'en Garcia 2534m i seguim fins el cim del Puig de Coma d'Or 2826m. Tornem per on hem vingut.
Dia 9: Descartem el Puigmal per no haver de traginar els esquís a l'esquena -20 minuts diuen-. Amb poques esperances enfilem cap a Andorra. El Pedrons no és cap excepció i la cota de neu s'eleva més enllà d'allò raonable per anar a cercar-la.
Pelegrinem pel Pas de la Casa i Grau Roig sense trobar-hi cap motivació engrescadora. Es confirmen les pitjors previsions. La neu és escassa i està molt alta.
Fugim d'Andorra i la bogeria que l'acompanya, amb neu o sense. El magnetisme d'aquest país sobre la massa consumidora, és tot un misteri per a mi. No em quedaré a esbrinar el per què.
5 al 9 de desembre, 2011
Ull de Ter.
Puig de Coma d'Or 2826m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/UllDeTer5I61211
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PicComaDOr081211
.
1 comentari:
Hola Ramon, nosaltres inagurem la temporada aquest dissabte que ve al Bastiments.
Et passo el meu correu i xerrem:
albertisus arroba hotmail punt com
Publica un comentari a l'entrada