Diuen que les casualitats no existeixen. Jo també ho crec. El número 175 de la revista Grandes Espacios publica un "Especial Alta Montaña Palentina". El senyal no pot ser més evident i no m'hi repenso més.
Ara fa dos anys, vaig conèixer la Montaña Palentina pujant l'Espigüete. Feia temps que n'havia sentit a parlar de la vall del Río Carrión. Després, vaig poder conèixer-la virtualment, de la mà del company Vidal Rioja i el seu magnífic Blog. I vaig decidir que hi havia d'anar com més aviat millor, després de veure aquest magnífic Video que tantes vegades com l'he vist em posa la "gallina de piel". No ha pogut ser, encara, amb esquís. Potser a la tercera...
Expliquen que el seu nom prové del poder guaridor de les aigües del llac que hi havia al seu vessant Nord, capaces de protegir els ramats que en prenien. El Curavacas és el cim que volem pujar en aquesta ocasió. Malauradament famós pels accidents que s'hi han donat, la bellesa d'aquest cim atrau sense contemplacions a primer cop d'ull.
A la sortida de Vidrieros, deixem el cotxe just després de creuar el "arroyo" Cabriles. La ruta normal de la cara Sud és del tot evident des del seu inici. Seguint el curs del torrent, ara per un marge, ara per l'altre, arribem a la Majada Cabriles i comencem a guanyar altura de forma més sostinguda, també la neu hi és més present.
La méteo no es decideix i els núvols baixos i el sol s'alternen en prendre possessió de l'atmosfera. Al cim coincidim amb el sol i això ens va molt bé. No ens hi entretenim gaire perquè la baixada serà força treballada en el seu tram més redreçat.
Deslliurats dels grampons i tota la faramalla, anem cercant les pales de neu per escapolir-nos de les tarteres de conglomerat fins on sigui possible. Reprenem el camí de la vall i arribem al cotxe juntament amb dos grups més que també han trescat per aquesta muntanya.
L'endemà triem i deixem el Peña Prieta per a una altra ocasió. El Pico Murcia és més a prop i hem de comptar que en acabar ens esperen 400km.
Ningú de la zona no sap d'on li vé aquest nom. A l'ombra de l'Espigüete, que fa de continu sentinella, el Murcia és força més esquiable... quan hi ha prou neu, és clar.
Des de Cardaño de Arriba anem a cercar la vall d'Arilla per una pista pedregosa. Atansem la carena que va girant de l'W cap al N, passant per El Sillareto i El Castillo de Arrilla. Tornem a girar a l'W per Las Cerezuelas, on ens rep una violenta borrufada de l'E. Al coll de Valcabe ens posem els grampons, per si de cas; hi ha trams de neu dura barrejats amb pedres i herba a l'aresta final.
Assolim el Pico Murcia 2355m en el moment just que s'esvaeixen les boires, però el vent ens convida a tocar el dos ben aviat.
Al mateix bar d'ahir, a Triollo, fem uns ous ferrats amb patates, ben merescuts.
Ens acomiadem d'aquesta terra i de la seva gent, que ens ha tractat de manera exquisida.
Breu apunt geològic:
“El pico de Curavacas
está formado por conglomerados procedentes de un antiguo delta existente durante
el periodo Carbonífero, hace 315 millones de años. Actualmente los cantos del
conglomerado, principalmente cuarcíticos, están recubiertos por una gran
cantidad de hongos, lo que le confiere su aspecto tan característico, casi
negro. Nada tienen que ver con la “juventud” de los conglomerados de Montserrat
que aunque tienen el mismo origen deltaico tienen “sólo” 65 millones de años. En
éstos los hongos están ausentes y el color es pardo-rojizo”
(Rey-Moral, C., 2012).
17, 18 i 19 de març, 2012
Curavacas 2524m
Pico Murcia 2355m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MontanaPalentina17190312
.
1 comentari:
Muy buenas Ramón!!!... me alegro de que os saliera todo tan bien y disfrutarais a tope de esas dos guapas montañas palentinas!!!... a la tercera tendrá que ser con esquís ¿eh?, je, je, je... a ver si tenemos más suerte con la nieve en próximas temporadas!!!... por aquí ando para lo que necesites company!!!... Un abrazo!!! =D...
Publica un comentari a l'entrada