La Renclusa no té lloc per a dos; els divendres ja no són el que eren, almenys aquest final de temporada. Convençuts de fer un bivac a La Besurta, l'encertem en provar sort al refugi lliure de Plan d'Están. Les úniques dues places de llitera que té són per a nosaltres. Si ho arribem a saber ens portem el fogonet i hi fem mitja pensió.
Refugi de Plan d'Están
A tres quarts de quatre en primera convocatòria i a les 4 en punt (de la matinada) en segona, comença l'activitat amb un esmorzar fred. Aparquem, oh sorpresa, sense problema a La Besurta 1900m. El cel està estelat i la muntanya comença a iluminar-se de punts mòbils.
Abans d'arribar a La Renclusa 2140m ja clareja i podem apagar els frontals. Cinc minuts després del refugi ja ens posem els esquís i comencem a teixir la teranyina de traces que solca la muntanya. Anem en companyia fins que tothom se'n va cap al Portillón Superior, cap a l'Aneto.
Canal de la Rimaia, quan ja marxem.
Ens aturem a fer un mos i seguim cap a la Maladeta; només un xicot va davant nostre. De repent la muntanya ha esdevingut un desert blanc. Arribats a la base de la canal de la Rimaia, ens traiem els esquís i, mentre deixem eixugar les pells de foca, ens abillem per a pujar-la.
El piolet i els grampons fan bé la seva funció i millor la faran a la baixada. En guanyar metres, veiem com aviat deixarem de ser els únics candidats a aquest cim, avui. Sortim al Coll de la Rimaia i continuem per terreny mixt i còmode fins l'estret cim de la Maladeta Oriental 3308m.
Al cim de la Maladeta Oriental 3308m
Ni rastre del 60% de l'AEMET. Un cel tan serè com el voldríem sempre, ens regala tantes muntanyes com podem albirar. A la Glacera d'Aneto hi formiguegen desenes d'indivudus, tots en la metixa direcció.
Nosaltres, iniciem el descens. La canal de la Rimaia és ara un corredor de gent amunt i avall i això ens entretén més que no voldríem. Hem badat una mica més del compte, al cim.
Maladeta Oriental 3308m
Iniciem el descens per una neu de dos colors. S'hi esquia millor per la vella, tenyida encara de la sorra sahariana que va caure fa unes setmanes. Molt millor que ara fa un any.
Tot just acabem d'endreçar els estris al cotxe, cau una fugaç però emprenyadora tempesta. Als dolls de Senarta netegem les botes i omplim les ampolles d'aigua per al viatge. Abans, però, ens avituallem com cal al Librada.
25 i 26 de maig, 2012
Maladeta Oriental 3308m
Carmen, Ramon.
.
7 comentaris:
Tens raó s'esquiava millor per la neu vella, molt millor, diumenge també vam tenir sort, el temps ens va deixar fer, però nosaltres vam anar al Cordier, i vam estar totalment sols, tots estaven entre Maladeta i Aneto
Ah, així que tu també hi eres per allí?
Doncs en algun lloc ens vam creuar.
Per cert, al Desnivel parlen d'un accident mortal al Pas de Mahoma, el diumenge, i de tempesta elèctrica...
vam arribar dissabte cap el tard a la Besurta, prèvia parada a Barrabés, ja que estàs allà...
Si que vam veure passar quan baixaven varies vegades l'helicopter cap a Barrancs i vam suposar que havia de ser greu
No hi ha res millor que una petitoooooona passejada per la muntanya i tenir un refugi lliure per a tu sol en bona companyia!!
I tu que "lo veas", Montse ;-)
I hi volia tornar el proper cap de setmana,però la calor està fent estralls i no sé si hi seré a temps.
Petons.
Veig que has triomfat més que jo pel Neouvielle!!!
A nosaltres no sen's va ocòrrer mirar dins del refugi, però el bivac va estar bé.
Per l'any que ve ens queden moltes sortides pendents
SAlut i muntanya!!
I tant que sí, Albert !!!!
Salut i muntanyes !!!!
Publica un comentari a l'entrada