Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 25 de desembre del 2012

Alta tensió

Una senzilla operació matemàtica demostra que el peatge del Túnel del Cadí (12,57€ per 5,026km) és el doble de car que el Túnel del Pimorèn (6,40€ per 4,820km). Els números parlen per si sols i, coneixent el nivell de les infraestructures franceses, deixen en evidència l'administració pròpia.

A l'aparcament de l'edifici de la Poste de L'Espitalet -nom occità de L'Ospitalet (L'Hospitalet-près-l'Andorre)-  hi deixem el cotxe i només ens cal creuar la carretera i el Pont de Ste-Suzanne per enfilar, esquís als peus, el camí que ens endinsa a la Vall de Siscar.


No som els únics que hem triat aquest indret; probablement atrets per una piulada a l'esquidemuntanya.com, tres grupets més, tots catalans, anem descobrint aquesta vall, tan llarga com atractiva.


Arribem al llac sense nom format per un barratge; l'aigua ja està glaçada. El voregem per la dreta física (esquerra orogràfica) i planegem fins la Cabana de Vesine. La vall no s'acaba i comencem a envoltar la muntanya del Nerassol. A l'altura de la Cabana de l'Estany de Siscar girem netament cap al NE per atansar-nos a la Portella de Siscar 2440m.


El vent ha escombrat l'aresta W del Pic de Nerassol 2633m, que assolim a peu, esquís a l'esquena per baixar per l'altre costat. La Pi i jo esperem que el Pedro acabi de guarir-se els peus per iniciar el descens per la cara Est, cap als Planells de Nerassol, per una neu de bona qualitat durant els primers 500 metres.


La segona part del descens, ja a la Vall d'Arques, ens rep amb una neu massa transformada i que en dificulta l'esquí. Anem fent el que podem; amb voltes maria salvem la neu mig podrida que perforem fins el fons. I en un moment donat, després de passar per sota de la canonada (gran i ben visible) i seguint traces de baixada, perdem el camí de pujada.


En la darrera hora de llum que ens queda ens encigalem pel bosc, cada cop més espès. Baixem per l'esquerra del riu. El camí és a l'altre marge i ja no podem tornar-hi. La foscor ens engoleix quan arribem al fons de la vall. El poble és davant nostre, però no hi podem arribar; la Central Elèctrica ens barra el pas.


El Pedro troba un forat a la tanca que envolta la Central. Ens hi arrosseguem i hi entrem, però no en podem sortir. L'única porta està tancada. Reculem i anem cap a l'altre costat de la tanca de la Central, d'on ens escapolim per un altre forat que ens fa pensar que no som ni els primers ni els últims en baixar per aquí.

Encara ens queda creuar el riu, que ara baixa pacíficament, i treure el nas, frontal a la mà, a la carretera, ben a prop de la Poste.

Més tard que no ens pensàvem, per la llargària de la vall entre d'altres coses, tanquem el cercle d'aquesta circular, ben atractiva, que amb neu bona ha d'obsequiar-nos amb un excel·lent itinerari.


15 de desembre, 2012

Pic de Nerassol 2633m

Pedro, Pi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Nerassol151212
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/NerassolPedro151212
.