La carretera que va a Cap del Rec estava emblanquinada, però hi vam arribar bé sota una feble nevada. Força gent al refugi, encara que la seva amplitud garantia comoditat i el seu personal la cordialitat; ambdós elements s'agraeixen en aquests allotjaments col·lectius.
Tots confiem en que es compleixi la previsió de bon temps per a l'endemà al matí.
Esmorzem guaitant per la finestra els quatre flocs que encara cauen. Mentre suquem els croissants al cafè amb llet, es va obrint la finestra, la del bon temps, la que tots esperem...
Sortim de Cap del Rec 1960m pel camí del bosc seguint la traça de raquetes que uns francesos reobren sobre la que ahir van fer uns esqui-alpinistes. Arribem al Refugi del Pradell 2115m. I seguim la traça fins que cacem els raquetistes al Pla de les Someres, on ara obren netament el camí. Ni rastre de la traça d'ahir.
Entre un altre xicot i jo, anem fent un solc de nova factura, cap al Nord. Ara, desprotegits del vent en sortir del bosc, es nota més la fredor i no està de més abrigar-se. De passada fem un glop.
No recordo els anys que feia que no veia la Cerdanya tan blanca. I més encara, que no em posava els esquís en aquesta zona. Amb el risc d'allaus a nivell 3, la Tossa Plana és una opció raonablement segura i la qualitat de la neu, garantia d'una bona esquiada.
El Pedro m'atrapa quan manquen 130 metres fins el cim. Em dóna un relleu. Aquest darrer tram l'obrim entre tres.
Els darrers metres a tocar del cim estan ventats, igual que el vessant andorrà. La tramuntana ha fet de les seves. Fot un fred que pela a la Tossa Plana de Lles 2916m. Fa mandra entretenir-se amb la càmera i només faig fotos del cim, mentre espero que arribi el Pedro, que no sé on s'ha fotut.
Quan ja em tremolen les pestanyes decideixo tirar avall, just en el moment en què apareix. Després d'uns quants improperis, l'espero que trepitgi el punt més alt i, encabat que tregui les pells i s'ajusti les botes (mentre la Sagrada Família creix a un ritme vertiginós), iniciem el descens per una neu impagable que ens arrebossa fins el genolls.
A mig descens retrobem l'Amparo, que s'ho ha pres amb calma i gaudi. Ens "dóna" permís per a que no l'esperem en el descens. Mil gràcies, Amparo. Acabem fent eslàlom pel bosc per arribar al Pradell.
Per la pista gran i agafant el trencant de la petita, amb alguna remadeta, fem cap a Cap del Rec, ara ben ple de gent que hi ha pujat a aprofitar llurs bones condicions.
Mentre lentament la finestra es va tancant, aprofitem per a dinar al refugi. Ben menjats i ben esquiats, la caravana de la tornada -del Túnel fins a Berga- és una anècdota.
9 i 10 de febrer, 2013
Tossa Plana de Lles 2916m
Amparo, Pedro, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TossaPlana100213
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada