"El mal temps és una cosa personal... Si no véns, perds la reserva.". Aquesta reflexió és la que em va fer el guarda de Colomèrs quan el vaig trucar per saber què passava amb la reserva que tenia per al dia 30/03 perquè, pel mal temps que patia la zona, amb boira, vent i nevada, no vaig poder passar d'Amitges a Colomèrs.
Si hagués intentat passar el Port de Ratera, sí o sí, i hagués patit un accident o m'hagués perdut, els Bombers em voldrien cobrar el rescat per haver comés una imprudència?
És normal que un sistema de reserves de refugis de muntanya no contempli la possibilitat que qui ha fet la reserva no hi pugui arribar per mal temps??
No ens diuen, des de Protecció Civil i Bombers, que no s'ha de sortir amb mal temps?
No em sembla lògic que es perdi la reserva per aquesta raó. Crec que s'hauria de poder ajornar la reserva per un termini raonable, ja no dic tornar els calés.
De mica en mica, els refugis, i els seus guardes, han deixat de ser REFUGIS i s'han convertit en hotels, funcionant com a tals, de cara al negoci i prou. Així hi arriben individus de tota mena, absolutament irrespectuosos, que no saben comportar-se en espais compartits, que no deixen dormir, que no paren d'emprenyar.
Una llàstima, tot plegat.
Encara no hem baixat del taxi que ens deixa a St. Maurici 1910m que ja comença a ploure. Les darreres previsions meteorològiques no auguren bones perspectives. L'aigua no es transforma en neu fins per sobre dels 2200 metres.
Al Refugi d'Amitges 2380m, on hi arribem el divendres 29/03, hi trobem -és el principi d'uns quants encontres d'amics, coneguts i saludats- la Queralt, que amb tres noies més faran una ruta pel Pallars. Sopem plegats. No sempre es pot compartir taula amb cinc formoses esquialpinistes...
dissabte 30/03
Ens acomiadem de les Queralt's i encarem, amb un cert escepticisme, l'opció B que consisteix en anar cap a Colomèrs, no pel refugi de Saboredo com volíem, sinó pel Port de Ratera. La boira, la nevada i el vent ho compliquen prou i al cap d'una hora, a la cota 2500, girem cua cap a Amitges.
Ens passem la resta del dia mirant com va caient la neu...
diumenge 31/03
Al dia li costa desfer-se de la inèrcia d'ahir. Finalment, marxen els núvols i un potent sol s'apodera de la jornada. Ens calen ganivetes per arribar al Coll d'Amitges 2780m on ens ajuntem amb els companys amb qui compartírem el taxi. Pugem plegats, amb grampons i piolet, al Pic d'Amitges 2851m.
La neu ja s'ha transformat i el descens és plàcid i primaveral. Ens llancem cap a l'Estany d'Amitges i l'empenta s'acaba abans de la meitat. Alliberem taloneres i acabem d'arribar al refu. Hi fem un mos reparador abans de baixar fins a St. Maurici.
Cop de cotxe i cap al Gerdar. Agradables, com sempre, la Lara i el Jordi.
dilluns 01/04
La méteo segueix el guió, escrupolosament. Cau una neu humida i pesada, que a voltes es despulla del blanc i es fa transparent.
Deixem dormir la Lara i baixem a esmorzar amb tranquil·litat quan ja sabem que avui no farem res.
Cop de cotxe i cap a Casau (Era Verneda). Agradables, com sempre, la Maria i l'Ernest.
dimarts 02/04
Al Pla deth Orri 1860m hi ha prou moviment per ser un dia feiner. Encarem cap a la vall d'Arriu Malo. El sol aconsella no abrigar-se gens.
Però la boira arriba al cim abans que nosaltres; esclar, no porta motxilla. I mentre al Tuc de Vacivèr 2644m preparem el descens, arriben la Clàudia i el Ton. Malgrat no veure el relleu, baixem relativament còmodes. Més avall millora i fem una bona esquiada.
Mirem i remirem totes les méteos i només ens queda un dia de bon temps. Haurem de plegar abans d'hora.
dimecres 03/04
Ens acomiadem de la Maria, l'Ernest ja ha marxat.
Deixem el cotxe a la Incineradora de la Boca Nord 1360m. La neu contínua ho és a partir de creuar l'arriu de Fontfreda. Avui, el vent serà el nostre company de viatge. Més, a partir de sortir del bosc, arribant a la Cabana deth Pontet 1590m.
Anem pujant, ara amb ziga-zagues, ara tirant pel dret, fins el Pòrt de Vielha 2442m. Per consell de dos esquialpinistes que fan més via que nosaltres, posem ganivetes. Per variar d'altres cops que he vingut per aquí, triem anar cap al Nord.
Per arribar al cim del Tuc de Montanèro caldria grampons i piolet per als darrers vint metres. El vent és força emprenyador i no convida. Decidim donar per acabada l'ascensió a l'autoanomenat Tuc de Montanèro Inf. 2560m.
Fins al Pòrt baixem com podem en un entorn irrellevant. Se'ns obre la finestra i posem el fermall d'or amb una baixada boníssima fins la Cabana deth Pontet. Ens hi aturem a cruspir-nos la llonganissa i el formatge. I, en contra de la nostra voluntat, donem per acabades les minivacances santes.
Del que volíem al que hem pogut hi ha un bon tros, però al capdavall ens ho hem passat bé, que és el que compte.
29 de març al 3 d'abril, 2013
Amitges
Pic d'Amitges 2851m
Gerdar
Casau (Aran)
Tuc de Vacivèr 2644m
Tuc de Montanèro Inf. 2560m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PallarsAran2903Al0304
.
1 comentari:
Jo pel tema refu faria una reclamació, si ni tan sols demanes que et tornin els diners... Aquest sistema, negoci de rutes i rendibilització ha provocat que una part dels muntanyencs ja ni ens acostem, jo bàsicament ja no vaig mai!
Publica un comentari a l'entrada