Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 27 de juny del 2018

Revetlla en silenci

Quan els astres s'alineen en positiu, tots els objectius són més fàcils d'assolir. Nosaltres hi posem les ganes i la resta ve rodada...

M'agraden les tradicions, i la revetlla de St. Joan no n'és l'excepció. Però, no m'agraden els brètols que fan dels petards una guerra de guerrilles. Si vull soroll i cremades, ja m'ho faré a mida. A la Vall Fosca hi falta gent.

Sortim el divendres per acostar-nos al territori. Fem nit en un magnífic alberg, a La Torre de Cabdella. Si heu de fer-hi un àpat, estigueu un parell de dies fent dejuni, o camineu molt per fer gana...

Montorroio i Pala Pedregosa

Ben esmorzats, doncs, arribem al Pantà de Sallente, on hi deixarem el cotxe.


Sortim del Pantà pel camí de ferradura de la Canal del Pígolo, fins a trobar la via de l'antic carrilet de l'Estany Gento.



El carrilet de l'estany Gento és un petit ferrocarril de cinc quilòmetres i via de 60 cm d'ample que s'usava per transportar materials per a les preses i tots els sistemes hidroelèctrics que es van anar construint durant el segle XX. Actualment, trobarem encara els rails i les travesses en tot el seu traçat, menys en alguns dels trams de túnels on s'han aixecat per facilitar el pas caminant.

A partir d'aquí, s'acaben les comoditats del camí; abandonem el traçat i iniciem un penós camp a través fins arribar a les cotes altes, a atansar la carena i fer via fins el Montorroio.




Seguim cap a la Collada de Coma d'Espòs per una mena de viarany i, un cop a la Collada, ens haurem de buscar la vida per anar guanyant metres, novament, amb penositat. Com més amunt, millor i més descansat, fins arribar a la carena i al cim de la Pala Pedregosa.



El descens segueix la mateixa tònica, campi qui pugui, fins l'Estany Frescau, on per fi hi trobarem un corriol com Déu mana, per anar fent fins el Refugi de la Colomina.


Gairebé, estrenem l'ampliació i renovació del refugi, acabada l'any passat. Còmode i acollidor, i ben atès pels guardes, totes i tots ben amables i simpàtics. 

A les set del vespre se sopa, i a les set del matí s'esmorza. Tot, ben organitzat.

Pic de Peguera

Des del refugi de la COLOMINA, prenem el GR que volta per l'W els estanys de la Colomina i de Mar, per anar a buscar el costerut Pas de l'Ós.



Des d'aquest mateix Pas, per una drecera, o una mica més endavant, on hi trobarem un indicador cap al Mallafré, abandonem el GR i seguim un corriol ben fresat i fitat fins el Coll W de Peguera.


Des del Coll W, iniciarem l'ascensió a la carena del Peguera per un sender molt ben traçat que va guanyant alçada amb comoditat. Un cop a la carena, farem una entretinguda grimpada, amb alguns passos aeris, però sempre amb bona presa. No obstant, caldrà anar atent.



Així, arribem al bloc granític que marca el punt més alt del PEGUERA.

El retorn el farem pel mateix camí.


Del refugi de la Colomina, seguirem GR avall a trobar el camí de l'Estany Gento i, un cop passat aquest, per la via del carrilet passarem quatre túnels -no cal frontal- fins arribar al trencant de la Canal del Pígolo, per baixar a la Presa de Sallente.

22, 23 i 24 de juny, 2018

Montorroio 2862m
Pala Pedregosa 2882m
Pic de Peguera 2980m

Carmen, Ramon.

.