Hi ha vida més enllà del Pirineu

Després de 600km en tren i 400 en cotxe, arribo a Cervera de Pisuerga. Hi ha un camí més curt, però el bitllet de tren estava comprat abans de fer cap pla.

Diuen que les casualitats no existeixen. Jo també ho crec. El número 175 de la revista Grandes Espacios publica un "Especial Alta Montaña Palentina". El senyal no pot ser més evident i no m'hi repenso més.

Ara fa dos anys, vaig conèixer la Montaña Palentina pujant l'Espigüete. Feia temps que n'havia sentit a parlar de la vall del Río Carrión. Després, vaig poder conèixer-la virtualment, de la mà del company Vidal Rioja i el seu magnífic Blog. I vaig decidir que hi havia d'anar com més aviat millor, després de veure aquest magnífic Video que tantes vegades com l'he vist em posa la "gallina de piel". No ha pogut ser, encara, amb esquís. Potser a la tercera...

Expliquen que el seu nom prové del poder guaridor de les aigües del llac que hi havia al seu vessant Nord, capaces de protegir els ramats que en prenien. El Curavacas és el cim que volem pujar en aquesta ocasió. Malauradament famós pels accidents que s'hi han donat, la bellesa d'aquest cim atrau sense contemplacions a primer cop d'ull.

A la sortida de Vidrieros, deixem el cotxe just després de creuar el "arroyo" Cabriles. La ruta normal de la cara Sud és del tot evident des del seu inici. Seguint el curs del torrent, ara per un marge, ara per l'altre, arribem a la Majada Cabriles i comencem a guanyar altura de forma més sostinguda, també la neu hi és més present.

El Callejo Grande és la canal de fins a 35º per on arribarem a la carena i al pas de La Llana, punt especialment perillós on no hi ha marge d'error, que dóna accés a la cara Nord, per on es culmina l'ascensió al pic del Curavacas 2524m.

La méteo no es decideix i els núvols baixos i el sol s'alternen en prendre possessió de l'atmosfera. Al cim coincidim amb el sol i això ens va molt bé. No ens hi entretenim gaire perquè la baixada serà força treballada en el seu tram més redreçat.

Deslliurats dels grampons i tota la faramalla, anem cercant les pales de neu per escapolir-nos de les tarteres de conglomerat fins on sigui possible. Reprenem el camí de la vall i arribem al cotxe juntament amb dos grups més que també han trescat per aquesta muntanya.

L'endemà triem i deixem el Peña Prieta per a una altra ocasió. El Pico Murcia és més a prop i hem de comptar que en acabar ens esperen 400km.

Ningú de la zona no sap d'on li vé aquest nom. A l'ombra de l'Espigüete, que fa de continu sentinella, el Murcia és força més esquiable... quan hi ha prou neu, és clar.

Des de Cardaño de Arriba anem a cercar la vall d'Arilla per una pista pedregosa. Atansem la carena que va girant de l'W cap al N, passant per El Sillareto i El Castillo de Arrilla. Tornem a girar a l'W per Las Cerezuelas, on ens rep una violenta borrufada de l'E. Al coll de Valcabe ens posem els grampons, per si de cas; hi ha trams de neu dura barrejats amb pedres i herba a l'aresta final.

Assolim el Pico Murcia 2355m en el moment just que s'esvaeixen les boires, però el vent ens convida a tocar el dos ben aviat.

Al mateix bar d'ahir, a Triollo, fem uns ous ferrats amb patates, ben merescuts.

Ens acomiadem d'aquesta terra i de la seva gent, que ens ha tractat de manera exquisida.

Breu apunt geològic: 

“El pico de Curavacas está formado por conglomerados procedentes de un antiguo delta existente durante el periodo Carbonífero, hace 315 millones de años. Actualmente los cantos del conglomerado, principalmente cuarcíticos, están recubiertos por una gran cantidad de hongos, lo que le confiere su aspecto tan característico, casi negro. Nada tienen que ver con la “juventud” de los conglomerados de Montserrat que aunque tienen el mismo origen deltaico tienen “sólo” 65 millones de años. En éstos los hongos están ausentes y el color es pardo-rojizo” (Rey-Moral, C., 2012).

17, 18 i 19 de març, 2012

Curavacas 2524m
Pico Murcia 2355m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MontanaPalentina17190312

.

montaña palentina

Espigüete 2450m

Cardaño de Abajo 1320m és el castellà nom del petit poble que, situat al costat de l'embassament de Camporredondo, forma part del conjunt municipal palentí de Velilla del río Carrión. Propera als límits de Cantabria i de León, és el punt de partida per a les rutes de la cara Sud del Pico Espigüete, un dels referents, juntament amb el Curavacas, de la coneguda com a Montaña Palentina.

Després de passar el dissabte entre la pluja, les restes romanes de La Olmeda, San Salvador de Cantamuda, i d'altres indrets, el diumenge emergeix amb tan bona pinta com els croissants que ens donen per esmorzar a l'hostal d' El Abuelo.

Així doncs, després de pujar a la part alta de Cardaño de Abajo, deixem el cotxe a l'entrada de la pista, prohibida als vehicles, que discorre per la base de la cara Sud del pic i que ens disposem a recórrer per acostar-nos a la ruta d'ascensió escollida.

Abans d'arribar a la Loma Soña, una gran fita ens indica l'inici del camí que ens mena a la via normal de la Sud: La Pedrera. Encara ara, un bon gruix de neu estovada per la pluja amaga la majoria de la tartera i fa, a estones, més còmoda la progressió, si bé, aquest mateix gruix està per estrenar i ens hi hem d'esmerçar per a fer-nos el camí.

De mica en mica anem guanyant metres mentre esperem que la boira que cobreix el cim s'esvaeixi i ens regali les magnífiques vistes cap als propers Picos de Europa. Però la méteo sembla que ja en té prou amb que no ens plogui, de fet, nosaltres també ho donem per bo.

Quan arribem al collet, ja només ens queda fer la curta aresta fins al cim. Canviem els bastons pels piolets, el pendent a ambdós costats no és per a fer-hi broma, i penetrem al boirim que va i ve contínuament fins que topem amb el vèrtex geodèsic que guarneix el cim del Pico Espigüete 2450m.

Hi romanem una estona picant quatre ganyips i fent un parell de fotos del poc que es veu des del cim, però tampoc no ens hi entretenim gaire perquè la baixada promet ser entretinguda.

Sense esperar-nos-ho, tot just inciem el descens, que ens trobem un grup que segueix les nostres passes; ens mostren l'agraiment per la feina feta.
Potser, que hagin fet la nostra traça i, doncs, l'hagin compactada una miqueta més, fa que no ens enfonsem el que ens esperàvem, encara que de tant en tant hi trobem algun parany.

Variem una mica l'itinerari de baixada per a no trepitjar tanta pedra, més directes per la Loma Soña.
Retrobem la pista, que se'ns fa més llarga que a la pujada; les ganes d'arribar al cotxe.

Tornem a l'hostal de Camporredondo de Alba on ens hem allotjat. Ens deixen fer-nos una dutxeta i hi prenem una clara mentre ens cruspim el llom i el formatge.

Tot plegat, encarem el retorn dels 400km que ens separen de Madrid amb la gana tranquil·la i la feina feta.

L'endemà, tres hores d'AVE i cap a casa.


19, 20 i 21 de març, 2010
Pico Espigüete 2450m

Carmen, Carol, Rafa, Ramon.

i mentrestant, l'Elena i el David se'n van a fer una ruta pel Pozo de las Lomas.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/EspigueteCaraSud210310

.