Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 26 de desembre del 2012

Oferta andorrana: 2 x 1

De tant en tant, un cap de setmana surt rodó. Aquest va ser el regal anticipat de Nadal.

Quan, el dissabte, pugem cap al Pas de la Casa veiem que el Padrons està justet de neu i sense aturar-nos-hi davallem cap a Grau Roig, amb la proposta del Pedro.

Sortim del Pla del Piolet 2150m cap a la pista Montmalús, que és tancada als esquiadors i ens dóna un ambient més muntanyenc i més acollidor en no baixar ningú. Només uns guarniments i els remuntadors trenquen l'harmonia de la muntanya.


Llisquem amb els esquís i caminem amb les raquetes fins que en arribar a l'Estanyet de Montmalús 2386m ens alliberem de la invasió de l'home i, en comunió amb la muntanya, fem camí per la neu canviant i minvant cap a la Collada de Montmalús 2707m.


Contra tot pronòstic, la neu presenta continuïtat per la cara Sud de la muntanya i cadascú pren l'opció que més li convé. Arribem al cim del Montmalús 2782m, acollidor com poques vegades. Els quatre gats que hi fem petja no destorbem el medi ni l'entorn i ens fem fonedissos després d'un ràpid avituallament i quatre fotos.


Fins el Coll s'esquia bé, però del Coll en avall cal filar prim uns 50 metres per no aterrar de cap a les pedres. Després ja se'n pot fer via i desfermar les ganes contingudes més amunt. Arribats a la pista, baixem amb el forfet virtual i gaudim de la qualitat de la neu, jugant amb els guarniments, fins que tornem al Pla del Piolet.


L'Amparo, que va amb raquetes, ens ha donat peixet per a retrobar-nos al cotxe.

Estrenem el Túnel dels Dos Valires per passar d'Encamp a La Massana, escurçant notablement la volta que hauríem d'haver fet per Les Escaldes. A Sispony, ens allotgem al renovat Alberg Borda Jovell, on la Sandra ens acull amb la mateixa gràcia amb la que cuina.


Després de tafanejar a Alpesport, tornem a La Massana on hem quedat amb el Roger. Al bar El Siurell fem un glop preparant la sortida de demà, mentre el Barça enterra la sobèrbia portuguesa.

Puntual a la cita, en Roger es presenta a Sispony. Anem cap a la Vall de Ransol, on hem quedat amb l'Albert, que ve de La Seu. A dos quarts de deu ens saludem, sorpresos de la gentada que envaeix la Vall. Diversos retrobaments de tots amb tots, amics, coneguts i saludats (en el meu cas, la Cris, en Dani Ma i en Mitx -quina il·lusió-). Tothom vol aprofitar les condicions primaverals del primer diumenge d'hivern.


Engeguem a la cota 1900 per la carretera fins el Pont dels Meners i ens enfilem cap al Refugi de la Coma de Jan 2216m. Allà, veient el que ens envolta, canviem d'objectiu. La traça del grup que ens precedeix també ens motiva; anem tots cap al NW.


Sens dubte, encertem l'elecció de ple. La pujada és còmoda i agradable a la vista, amb la Coma de Ransol al fons. En la pala final, la traça zigzagueja elegantment fins a estirar-se cap al cim del Pic de l'Estany Mort 2746m, on, en un ambient festiu, tothom celebra l'ascensió.


Malgrat el Sol, la neu s'aguanta bé per al descens. Arribem de nou al Refugi des d'on intentem escaquejar-nos de l'estretor del bosc a la pujada i de la neu massa estovada en aquest tram. Però no ens surt del tot bé i fem una marrada per arribar a l'altre costat del Riu dels Meners i acabar de baixar a la carretera.


Anem a celebrar l'èxit de la trobada, de l'ascensió i del diumenge, al restaurant La Cabaneta, a Soldeu, on no posen cap problema quan demanes dos ous ferrats extra per acompanyar el pollastre amb patates. I les olives, de franc...


22 de desembre, 2012
Pic de Montmalús 2782m
Amparo, Pedro, Ramon.

23 de desembre, 2012
Pic de l'Estany Mort 2746m.
Albert, Amparo, Pedro, Roger, Ramon.

.

dimarts, 25 de desembre del 2012

Alta tensió

Una senzilla operació matemàtica demostra que el peatge del Túnel del Cadí (12,57€ per 5,026km) és el doble de car que el Túnel del Pimorèn (6,40€ per 4,820km). Els números parlen per si sols i, coneixent el nivell de les infraestructures franceses, deixen en evidència l'administració pròpia.

A l'aparcament de l'edifici de la Poste de L'Espitalet -nom occità de L'Ospitalet (L'Hospitalet-près-l'Andorre)-  hi deixem el cotxe i només ens cal creuar la carretera i el Pont de Ste-Suzanne per enfilar, esquís als peus, el camí que ens endinsa a la Vall de Siscar.


No som els únics que hem triat aquest indret; probablement atrets per una piulada a l'esquidemuntanya.com, tres grupets més, tots catalans, anem descobrint aquesta vall, tan llarga com atractiva.


Arribem al llac sense nom format per un barratge; l'aigua ja està glaçada. El voregem per la dreta física (esquerra orogràfica) i planegem fins la Cabana de Vesine. La vall no s'acaba i comencem a envoltar la muntanya del Nerassol. A l'altura de la Cabana de l'Estany de Siscar girem netament cap al NE per atansar-nos a la Portella de Siscar 2440m.


El vent ha escombrat l'aresta W del Pic de Nerassol 2633m, que assolim a peu, esquís a l'esquena per baixar per l'altre costat. La Pi i jo esperem que el Pedro acabi de guarir-se els peus per iniciar el descens per la cara Est, cap als Planells de Nerassol, per una neu de bona qualitat durant els primers 500 metres.


La segona part del descens, ja a la Vall d'Arques, ens rep amb una neu massa transformada i que en dificulta l'esquí. Anem fent el que podem; amb voltes maria salvem la neu mig podrida que perforem fins el fons. I en un moment donat, després de passar per sota de la canonada (gran i ben visible) i seguint traces de baixada, perdem el camí de pujada.


En la darrera hora de llum que ens queda ens encigalem pel bosc, cada cop més espès. Baixem per l'esquerra del riu. El camí és a l'altre marge i ja no podem tornar-hi. La foscor ens engoleix quan arribem al fons de la vall. El poble és davant nostre, però no hi podem arribar; la Central Elèctrica ens barra el pas.


El Pedro troba un forat a la tanca que envolta la Central. Ens hi arrosseguem i hi entrem, però no en podem sortir. L'única porta està tancada. Reculem i anem cap a l'altre costat de la tanca de la Central, d'on ens escapolim per un altre forat que ens fa pensar que no som ni els primers ni els últims en baixar per aquí.

Encara ens queda creuar el riu, que ara baixa pacíficament, i treure el nas, frontal a la mà, a la carretera, ben a prop de la Poste.

Més tard que no ens pensàvem, per la llargària de la vall entre d'altres coses, tanquem el cercle d'aquesta circular, ben atractiva, que amb neu bona ha d'obsequiar-nos amb un excel·lent itinerari.


15 de desembre, 2012

Pic de Nerassol 2633m

Pedro, Pi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Nerassol151212
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/NerassolPedro151212
.

diumenge, 16 de desembre del 2012

si no em trobeu enlloc, busqueu-me al Gerdar

A corre-cuita, endollo la rasqueta elèctrica per a treure la vella cola de les pells de foca. Amb la finestra de la cuina ben oberta, escampo la cola nova a la superfície neta de les pells. Les deixo assecar tota la nit.

Les informacions disponibles ens catapulten cap a l'Aran, però no volem ser engolits per les marabuntes agòniques que sobrepoblen la Vall en aquestes dates de la Immaculada Constitució. Per això triem la proposta del Pedro i ens instal·lem al Refugi del Gerdar 1550m, tot un encert.


Hi arribem el dijous al capvespre, després d'aturar-nos a Gerri de la Sal, a fer un cafè i visitar, per fora, el Monestir de Santa Maria de Gerri.

La neu guarneix d'un ambient més nadalenc que constitucional l'edifici i la muntanya del Gerdar. L'esplanada de l'aparcament no se'n lliura i deixem els cotxes com bonament podem. El Jordi ens fa l'acollida, mentre la Lara comença a preparar el sopar. Ens acomodem tots cinc en una habitació de deu; espai vital a dojo.

En Salvador, amb qui compartim taula, ens proposa per a demà, amb risc d'allau 4, la possibilitat d'anar cap al refugi del Pla de la Font. L'itinerari va pel bosc, exempt de perills.


L'entrada al camí del refugi està bloquejat per uns quants arbres tombats i decidim entrar al bosc pel camí de la Vall de Cabanes; més endavant trobarem l'enllaç cap al Pas del Coro. Les traces que seguim s'acaben de sobte; ens hem passat la desviació sense adonar-nos-en. Reculem fins que l'Amparo troba un pont i prenem el camí bo.


Als Plans de Breviari hi arribem més tard del compte, la neu està fonda i pesada i costa obrir traça. Seguim fins a prop del Pas del Coro 1950m i donem l'excursió per acabada. Queda la tornada, és clar. No serà fàcil esquiar per l'estretor del camí boscós i esquivar les pedres amagades sota el blanc element.


Un Trívial de quan el Múrcia jugava a primera ens amenitza la tarda del divendres. Ha anat arribant més gent però encara hi cabem tots en una taula. La Lara ens ha fet cas i el sopar d'avui és més lleuger, que no escàs.

En Jordi ens avisa que demà s'esperen nevades i vent fort. Les nevades no s'esperen a l'endemà i abans d'allitar-nos ja fan acte de presència.


Cap a migdia comença a obrir-se una finestra de millora que ens ajuda a treure'ns la mandra de sobre. Una altra excursió pel bosc, cap al Salt de Comials, ens entreté. La Cabana de la Bonaigua Vella, a prop del Salt, és on decidim girar cua per no emmerdar-nos més pel bosc. La tornada és més còmoda que ahir. La finestra es tanca alhora que nosaltres al refugi.


Com sempre, quan fa mal temps, el dia de tornada a casa és quan tot s'arregla. No volem deixar escapar l'única oportunitat de fer algun cim i així encarem el diumenge. Després de tres dies de fred el cotxe de l'Amparo no vol arrencar; ho provem tot i al final cal trucar l'assistència.


Ens acomiadem de la Lara i en Jordi i els agraïm la bona estada que ens han ofert. Ja pensem en tornar-hi.

Amb l'Amparo acordem anar fent i la resta marxem cap a La Peülla 1900m d'on iniciem l'itinerari que, per pistes, ens mena a La Bonaigua 2072m. És la millor opció per no haver de moure el cotxe més d'allò necessari i no endinsar-nos a l'Aran.


Seguim per pistes fins que encarem la Colhada de Montanhon 2420m on hi arribem justet de neu. Abandonem la idea original, del Tuc de la Cigalera, i seguim la traça del grup que ens precedeix cap al Nord. A la cota 2550 donem per acabada l'ascensió a l'autoanomenada Punta del Colh de Montanhon. Per seguir la cresta hauríem de carregar els esquís a l'esquena i tampoc és aquest l'objectiu.


El vent ens convida a davallar com més aviat millor. Ho fem cap a l'Est per neu pols fonda de pel·lícula fins que retrobem la Colhada per passar-la cap a l'W i seguir el descens fins La Bonaigua. Posem pells per fer l'enllaç cap a La Peülla i baixem fins els cotxes quan l'ombra ja els ha embolicat.

Retrobem l'Amparo i anem a Sort a fer uns boníssims entrepans a cal Pey. Ens acomiadem d'en Salvador, amb qui hem compartit aquests dies de pont. També ens acomiadem entre nosaltres. La caravana del Bruc a Martorell ens espera.


6 al 9 de desembre, 2012

Gerdar-Bonaigua
Punta del Colh de Montanhon 2550m

Amparo, Carmen, Iolanda, Pedro, Ramon. (i en Salvador)

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Gerdar6Al91212
.

que fa fred, doncs ens abriguem

El temps passa, però els tòpics no canvien; a Can Jepet, només els vells del poble fan el cafè mentre discuteixen -com cada dia- jugant a la botifarra. Sempre em pregunto què i on ho fan les dones?

Fet el cafè, ens presentem al refugi d'Ull de Ter 2220m. Som els únics hostes del darrer divendres de novembre. Sempre m'han agradat els refugis amb poca gent, als lliures s'hi està de conya i als guardats et tracten de conya.


Amb quatre mantes per cap, algunes compartides, suportem confortablement l'únic grau sobre zero que ambienta l'habitació.

L'olor del pa torrat i l'aroma del cafè ens motiven a llevar-nos. Per la finestra es veuen passar els primers caminants, ben abrigats. En un tres i no res, els seguirem.


Abans d'envair l'ombra projectada pel Gra de Fajol, ens calcem els grampons. No són estrictament necessaris, però ajuden a progressar amb comoditat i sense esforç afegit, i a l'entrada al Coll de la Marrana 2530m s'agraeixen.


El fred es viu i lluminós, el Sol no escalfa prou i el vent s'emporta el bri de calor. Curiosament, s'està una mica millor al cim del Bastiments 2883m. Les muntanyes estan enfarinades, però lluny de ser esquiables.


De nou al Coll de la Marrana, descartem seguir ventilant-nos i anem a fer el mos al refugi, a l'escalf  de la seva estufa. Barrejats entre visitants menys muntanyencs fem via cap al cotxe.


30 de novembre i 1 de desembre, 2012

Pic de Bastiments 2883m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Bastiments3011I011212
.

dimecres, 12 de desembre del 2012

No vam trobar en Camille

Ja sabíem que no era la millor època, però ho volíem intentar. Finalment, però, la realitat meteorològica es va imposar i el sentit comú ens va fer prendre la millor decisió.

Així, doncs, anem al Refugi de Gabardito 1280m on s'hi arriba en cotxe des de la Val d'Echo. Hem sopat a Siresa i al refu hi arribem per a dormir.


El dissabte se'ns presenta amb bones perspectives, augmentades pel fort vent que bufa a les altures.  Deixem el cotxe a Selva de Oza, al costat de Puen d'Oza 1123m, i prenem el camí, ben senyalitzat, cap al Castillo d'Acher. Camí fangós fins al refugi de lo Castillo d'Acher 1735m i pedregós en la pujada a la bretxa que dóna pas per la muralla sud cap a la carena.


A partir d'aquí trepigem neu i arribem a la Punta Nord del Castillo d'Acher 2384m, d'on fugim ben aviat per les ventades. Abans, fem quatre fotos d'allò que podem identificar.


La gent amb què coincidim confirma l'interès per aquesta ascensió.

Un grup de deu persones d'Albacete posa la nota de color al refugi, la nit de diumenge.


Aquest grup ens precedeix, el diumenge, en l'intent d'ascensió al Bisaurín. La méteo es va complicant. Les primeres gotes cauen abans d'arribar al refugi de Dios te Salve i després d'una treva, a l'altura del refugi de Plan d'Aniz, passem el refugi de Lo Foratón i es desferma la tempesta que ens imposa la retirada, just abans d'arribar al Colláu de lo Foratón 2016m.


Els d'Albacete arriben al refu poc després que nosaltres i més xops. Alguns no han fet el cim; hi havia una densa boira i hi feia força vent. Acollidor, vaja...

Després de fer un mos i vistes les males expectatives del temps, plujós i nivós, ens n'anem a Jaca, a esperar el dilluns tot aprofitant una excel·lent oferta de Trivago al Reina Felicia.


El dilluns arriba puntual i precís amb allò previst. Plou i neva a les cotes altes. Abans de tornar cap a casa passem el Túnel del Somport -no l'havia passat mai- per anar fins a Lescun, on hauríem hagut de passar-hi en travessa. Pura curiositat.

De tornada encara ens aturem a Canfranc Estació, una altra curiositat pròpia d'un plujós dia de vacances.

No hem trobat ni rastre d'en Camille; la Senda haurà d'esperar.

23 al 26 de novembre, 2012

Val d'Echo
Castillo d'Acher 2384m
intent Bisaurín

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Gabardito23Al261112
.

dimecres, 21 de novembre del 2012

a l'altre costat

Malgrat haver sortit amb tres hores de diferència, hi arribem amb només vint minuts.

Uns anem per la Collada i fem parada a St. Quirze i els altres surten disparats per la C58 + la C16 i el Túnel del Cadí. Ens trobem al Refugi de Laurenti, prop de Queragut (Quérigut, en francès), capital del Donasà, una comarca d'Occitània. Quants noms estranys, oi?

L'Arieja és un terreny de joc relativament proper, però igual de desconegut. Amb moltes possibilitats i poca divulgació, és l'alternativa natural a les més freqüentades zones andorranes, pallareses i araneses.

Refugi de Laurenti 1616m

Que sigui divendres afavoreix en gran mesura que disposem el petit i lliure refugi de Laurenti 1616m per a nosaltres sols. Altrament hagués estat més incòmode, ja que l'espai vital és per a només cinc persones. No cal dir, però, que en cas necessari se n'hi podrien encabir el doble.


Mentre descobrim com dibuixar-nos amb la nova càmera del Pedro, anem sopant i a les onze es fa el silenci.

La comoditat del lloc fa que ens llevem a dos quarts de vuit, quan descobrim uns veïns que han dormit al cotxe. Ja no han gosat ni entrar-hi.

Ens posem en marxa pel rost i pedregós camí que, passant per la romàntica Cabana de Counc 1857m, arriba a l'Estany de Laurenti 1936m. Sempre per camí evident, ens anem separant del fons de la vall per anar guanyant altura cap al Coll de Laurenti 2400, havent passat per un estanyol sec i glaçat a la cota 2251

Tribuna, Baixollada i Roc Blanc a l'Estany de Laurenti

Els pics de la Tribuna, Baixollada i Roc Blanc, el nostre objectiu, tanquen el circ que presideix la vall.

La Dent d'Orlú ens dóna la benvinguda a la Reserva Natural que porta el seu nom i ens observa en la pujada dels darrers 140 metres que ens duran al cim del Roc Blanc 2542m.

al cim del Roc Blanc 2542m

Mentre hi fem un mos, una llarga ràfega de vent ens motiva a abrigar-nos un pèl més abans de tornar al Coll de Laurenti.

al Coll de Laurenti 2400m

Ens creuem amb uns catalans que van de travessa. Aquí, l'Amparo diu que ja en té prou i ens n'acomiadem fins després. La resta ens encigalem per sota del Pic de Canràs, cap a la carena que ens menarà al Pic de Baixollada 2546m.

al Baixollada 2546m

A la baixada trobem un accés més còmode per anar cap al "coll de l'Amparo" i reprendre l'itinerari de tornada fins el Refugi de Laurenti, on la presència de nombrosos cotxes a l'aparcament indiquen una alta ocupació de l'allotjament.

Estany de Laurenti 1936m

Nosaltres toquem el dos cap a Puigcerdà, a fer una clara. Abans deixarem la Pi a Enveig. La previsió de pluja per a l'endemà i d'altres històries ens empenyen cap a casa.

La primera vegada que vaig venir a aquest indret ens va foragitar un molest i gèlid vent que no va donar opció a res. Aquesta vegada he(m) tingut més bona acollida i he pogut acabar de conèixer-lo. M'encantarà tornar-hi.


16 i 17 de novembre, 2012

Pic de Roc Blanc 2542m
Pic de Baixollada 2546m

Amparo, Pedro, Pi, Txell, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Arieja16I171112
.

dimecres, 14 de novembre del 2012

pels pèls

Tot just, a Arinsal, acabo de tancar el cotxe i em poso la motxilla, comença a ploure. Són tres quarts de tres. Decidim esperar a veure què passa. I tancats a dins del cotxe passa una hora veient com el ruixat és prou important per a romandre-hi aixoplugats.

Mentrestant, pensem en alternatives com ara la Borda Jovell (que em sembla que ja no és el que era), a Sispony, o l'Aina, de Canillo. Ens hem donat de termini fins a les quatre, quan quedaran les dues hores de llum que necessitarem per arribar al Refugi de Comapedrosa.


S'atura la pluja i el cel es va aclarint. A tres quarts de quatre sortim pel GR11 1480m amb format de pista i que més endavant es transforma en corriol. Anem fent amb tranquil·litat tot gaudint els canvis de llum i formant part del joc de la boira, que ens empaita a tota velocitat.

Al Collet de Comapedrosa 2224m albirem el refugi quan queda un quart d'hora de llum, encara no.


Per a la nostra sort, som els únics hostes del Refugi de Comapedrosa 2260m. Ocupem el 50% de les places  lliures de la part lliure, o sigui, dues. Sent divendres i negra nit, difícilment haurem de compartir el reduït espai d'aquest auster refugi. Mobiliari de ferro per a evitar que els destralers cremin taula, banc i lliteres.


Ens entretenim cremant a la llar de foc l'escassa llenya seca que hi ha. A dos quarts de vuit, sopem i a les vuit ja som al sac. La nit és llarga i només ens desperta el so persistent de la pluja; la neu, la veiem quan traiem el nas per a veure el panorama.


Del refugi en amunt la muntanya s'ha tenyit de blanc i es posa els núvols per barret. Ara neva, ara fa vent i la temperatura ha baixat notablement.

Prop de les onze donem per acabada l'espera i ens en tornem cap a casa. De baixada ens creuem amb diversos caminants, de diferent gama, que ells sabran on van i on volen arribar.


9 i 10 de novembre, 2012

Vall de Comapedrosa

Carmen, Ramon.

.

dijous, 8 de novembre del 2012

parells 0 - senars 2

Avançant-me als esdeveniments, no faig pont. Tot i que això no augmenta la meva productivitat. Però això és una altra història.

Tenia, doncs, dues dates per a sortir i poca gent ben disposada. Així que, amb poca originalitat i amb un sentit pràctic i estalviador, enfoco l'assumpte com a activitats purament físiques, encara que amb un punt d'amor...

Dijous, dia de Tots Sants:

Monistrol 165m - Drecera de Tres Quarts - Camí de les Aigües - Monestir 705m - St. Miquel - St. Joan - camí dels "Gorros" - St. Jeroni 1237m - Pla dels Ocells - Pas dels Francesos - Monestir.

Cremallera i tren i cap a casa.

1 de novembre, 2012

Sant Jeroni 1237m

Ramon.


Dissabte, dia de quedar-se a casa:

Amb tren i cremallera, diferents dels del dijous, me'n vaig fins a Queralbs. Després d'esmorzar al bar que hi ha a prop de l'estació, me'n vaig cap al Pont de Daió i allí començo la travessa.

Pont de Daió 1184m - Gorges del Freser - Coma de Vaca 2000m - Camí dels Enginyers - Núria 1972m.

Cremallera i tren i cap a casa.

3 de novembre, 2012

Queralbs - Coma de Vaca - Núria.

Ramon.

.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Prohibit quedar-se a casa

Martinet, per La Seu o pel Túnel del Cadí ?? Un cop feta la valoració entre quilòmetres i peatges, decidim passar per sota del Moixeró. Això només és vàlid per al meu cotxe, és clar...

De Cadí només trepitgem el bar de Guardiola; uns bons entrepans ens omplen el dipòsit.

El 20 de novembre comença la prohibició de passar per la pista que va d'Arànser a Cap del Rec. Així doncs, fem via cap a Les Pollineres 2129m on hi deixem el cotxe.


Per dreceres i per pista anem fent, abrigadets del vent gèlid que ve d'Andorra, cap al Refugi dels Estanys de La Pera 2354m. Petem la xerrada amb la guarda, que hi fa llenya a la porta, i continuem solitaris cap al Port de Perafita.


El vent, a més de gèlid, és molt fort i mou els núvols a pler. L'arribada al Port de Perafita 2570m és una lluita contra els elements. Curiosament, un cop fora del túnel de vent, a la carena s'hi està una mica millor; només una mica, eh...

L'arc de St. Martí ens dóna la benvinguda a Andorra, però no hi baixarem a firar-nos a les botigues.


Un prim però consistent arrebossat blanc guarneix la part final de l'ascensió. Trepitgem, doncs, la primera neu de la temporada. Encara queda molt, però, per a lliscar-hi.

Ja no recordava les moltes fites que donen nom al Pic de Perafita 2752m. Les parts més altes dels cims que ens envolten van prenent color, color blanc. Dalt del cim estant, s'albira, més enllà de lluny, l'arribada de l'impacient hivern...


I havent fet quatre fotos, decidim seguir per la carena, cap al Sud, descartant pujar el Monturull, com havíem pensat al principi. Arribats al Coll de Claror 2570m desertem, amb la consciència ben tranquil·la, cap a Les Pollineres.


Amb el cotxe, seguim la pista fins el refugi de Cap del Rec, on saludem l'Adolf, el guarda, i ens entaulem a entretenir el pap.


27 d'octubre, 2012

Pic de Perafita 2752m

Carmen, Ramon.

.