Un episodi de mal temps amb nevades i forts vents fa que el risc d'allaus al Pirineu francès pugi al nivell 4 sobre 5, amb fortes acumulacions a les cares Sud.
La idea, doncs, d'anar al Midi de Bigorre des de La Mongie, haurà d'esperar.
Com que ja tenim reservat l'allotjament, a L'Aínsa, replantegem l'objectiu i ens decidim per una cara Nord més propera i més segura.
A peu de cotxe, a la sortida francesa del Túnel de Bielsa, ens calcem esquís i raquetes i comencem a remuntar la vall del Riu Nère.
El dia és tan net com fred, amb una llum transparent on es retallen els perfils muntanyosos que amb tota la seva bellesa fa que ens oblidem dels -8ºC que ens acullen.
Mentre nombrosos cascadistes aprofiten les bones condicions per a penjar-se de gegants caramells de gel, nosaltres anem fent via per la vall del Nère cap a la muntanya de Bataillance; volem pujar el pic homònim.
Ascendim solitaris amb la companyia del silenci blanc i escumós de la neu acabada de caure que amaga una dura base que més amunt ens complicarà la vida.
Dos xicots que progressen adequadament per la nostra traça arriben on nosaltres ens hem aturat a consultar el mapa; el llunyà Port de Bataillance se'ns presenta com una opció per anar a buscar la carena del cim, però un d'aquests xicots, coneixedor del lloc, ens comenta que també hi podem arribar pel seu llom N-NW.
Una megaallau caiguda de sota del cim del Bataillance centra la nostra atenció i ens posa en alerta. Aquesta temporada està sent especialment tràgica en accidents per allaus. Així doncs, entenem que la progressió per l'ampla aresta serà l'itinerari menys exposat.
Mentre nosaltres anem guanyant alçada, els dos xicots no ho han vist clar i han preferit girar cua.
El vent ha dibuixat un capritxós relleu que ens permet avançar amb comoditat per les seves irregularitats, tot escapolint-nos dels seus límits, susceptible d'obligar-nos a posar grampons per poder continuar amb seguretat.
Quan el mantell nivós s'uniformitza i les arrugues s'esvaeixen com tractades per un "plan Pond's belleza en siete días", la seva duresa ens obliga a posar grampons si és que volem seguir amb l'ascensió.
Però hi ha un detall que ens fa repensar el què farem. El terreny presenta, a la cota 2500, un important i profund punt de fractura just en el lloc en què ens hauríem d'aturar a posar els grampons.
Un dia esplèndid, tot i el fred, una neu esplèndida, un recorregut esplèndid... massa esplendor per jugar-s'ho tot a una sola carta. Els darrers esdeveniments se'ns apareixen en forma d'espasa de Damocles.
Mentre la Carmen dóna mitja volta sobre les seves passes de forma immediata, jo em desempallego de les ganivetes i les pells tan ràpid com puc per fotre el camp al més aviat possible.
Potser hem estat massa cauts; si haguéssim pogut passar sense aturar-nos ho hauríem fet, però hem considerat que no calia exposar-nos.
Hem quedat amb el Bataillance que ja hi tornarem més endavant.
El descens amb esquís és d'aquells que creen addicció. Dues persones més, que han estimat la nostra opinió, també han decidit tirar avall. Hi ha terreny de sobres per a que cadascú hi dibuixi el seu traç.
Mentre la gent gaudeix del xivarri del "Carnaval de Bielsa", nosaltres sopem a l'empara de la tranquil·litat de L'Aínsa, on hi trobem vells coneguts.
13 de febrer, 2010
intent al Bataillance
Carmen, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/IntentBataillance130210
.
3 comentaris:
Saber fer marxa enrera és una vistòria. No hi tinguis cap dubte. Ara tens bona excusa per tornar. Qué més vols?
diuen que millor que ser un bon esquiador, és ser un esquiador vell...
salut.
Una retirada a tiempo... es una gran victoria!!!... Que zona más bonita esa del Bateillance!!!... Vaya día más guapo!!!... Saludos Esgalleros!!!
Publica un comentari a l'entrada