Quan vam començar a cercar informació del GR20 –itinerari que travessa l’illa de Còrsega de Calinzana a Conca-, totes les referències parlaven de l’extrema duresa d’aquest recorregut, considerat com un dels més durs de tot el continent.
Semblava, doncs, una bona aposta per a les vacances d’aquest any, minvades de pressupost.
Bàsicament, hi ha una proposta corsa que fa la ruta en quinze dies, de Nord a Sud i una altra de catalana, a l’inrevés, en deu dies. I, posats a fer, en Kilian Jornet la va fer en menys de 33h.
Optem per la primera opció, la més assenyada, de llarg. Es tracta d’anar de refugi a refugi; fent-hi mitja pensió, no ens caldrà dur gaire pes. O això ens pensem, fins que el dia abans de fer el viatge ens n’assabentem per la web del Parcu di Corsica http://www.parc-corse.org/ que els refugis deixen d’estar guardats a partir de l’1 d’octubre.
Això canvia la logística i haurem de carregar menjar per a varis dies, en funció d’on puguem comprar menjar i per a quants dies. “À travers la montagne corse”, guia del GR20 editada per la “Federation Française de la Randonnée Pédestre”, i la web http://www.entremontanas.com/ forneixen tota la info necessària, malgrat alguns errors amb les cotes, per a emprendre aquesta aventura, que es pot complementar amb recerques internautes. Els horaris ja són una altra història. Cap dels dos no hi compten les aturades. Els de la web són molt optimistes (potser sense motxilla...); els de la guia, més normals, no contemplen la possibilitat d’anar carregat amb 20kg o més.
Perquè no només pleguen els guardes dels refugis a primers d’octubre, alguna “gîte d’etape” també haurà tancat, i també s’haurà esfumat alguna de les possibilitats de comprar tiberi. No podem, però concretar-ne les dates.
Així, doncs, ens basem en la teòrica oferta hotelera coincident amb els refugis d’alguna de les etapes.
Tret d’aquesta condició, que marcarà substancialment la travessia, la méteo i d’altres factors, alguns insospitats, complementaran sobradament les quinze jornades d’aquest GR.
Via París, el dia 2 volem fins Aiacciu i hi dormim; el dia 3 en tren (bus en cas de les habituals avaries) anem fins a Calvi i també hi dormim; i el dia 4 amb taxi ens desplacem fins la propera Calinzana per iniciar la travessia.
Els horaris anotats són totals, amb aturades incloses.
E1 04/10 Calinzana 230m – Refugi Ortu di u Piobbu 1560m 6h45’ +1360/-60
La primera etapa és la de més desnivell; la motxilla, amb menjar per a tres dies, pesa uns 20kg i la previsió de MétéoFrance i la d’un vell cors no s’equivoca i ens cau un bon xàfec. Per sort, al tram més compromès, amb grimpada i cadenes, ja ha deixat de ploure i la roca està eixuta.
Al refu hi trobem dos mallorquins i ens sorprenem de la quantitat de gent que enceta la travessia en aquestes dates.
E2 05/10 Ortu di u Piobbu 1560m – Refugi Carrozzu 1270m 6h45’ +780/-917
Fa temps, algú es va inventar els “moments Nescafè”; amb la guia de la FFRandonnée, es van crear els “moments tortura”, que consisteixen, bàsicament, en cagar-la amb els horaris i que determinats trams es facin insuportablement infinits...
De la Bocca di Pisciaghja a la Bocca d’Avartoli fem dues hores en comptes de només una, com proposa la guia.
Comencem a repetir cares, amb en Michel compartirem tota la travessia.
E3 06/10 Carrozzu 1270m – Ascu Stagnu 1422m 5h45’ +790/-638
Quan hi arribem, en Michel i els mallorquins s’estan fotent un bon àpat a la terrassa de l’hotel Le Chalet http://www.hotel-lechalet-asco.com/ . La seva “gîte” està tota ocupada per un grup d’escolars així que agafem una habitació de l’hotel, amb l’aigua de la dutxa ben, ben calenta.
Hi comprem queviures per als propers dos dies.
Sopar cors de germanor amb els de ses Illes.
L’hotel, amb la botiga i la “gîte”, tanca el 15 d’octubre.
E4 07/10 Ascu Stagnu 1422m – Refugi de Tighjettu 1683m 6h40’ +1059/-798
L’etapa més espectacular de tot el recorregut, amb les dues hores d’entrada i sortida d’E Cascettoni (Circ de la Solitud), amb nombrosos trams de cadenes i una escala que ajuden, sens dubte, a resoldre el recorregut per les impressionants parets del Circ.
Avui estem sols amb en Michel; l’etapa ha provocat la primera selecció natural.
E5 08/10 Tighjettu 1683m – Castellu di Verghju 1404m 8h +650/-750
En una combinació diferent de les dues pròximes etapes, allarguem la primera més enllà del refugi Ciottulu à i Mori, fins a Castellu di Verghjo. Això ens permet escurçar la propera, massa llarga. I, sobretot, sopar, dormir i esmorzar a la “gîte” del seu hotel –no hi ha res més en aquesta antiga estació d’esquí- i comprar menjar per als propers quatre dies.
Aquí també tanquen el dia 15.
Avui també hem gaudit d’un infinit “moment tortura” abans no hem arribat al final d’etapa.
E6 09/10 Castellu di Verghju 1404m – Refugi de Manganu 1601m 6h30’ +530/-350
Els armaris tornen a ser feixucs, més que els dies anteriors; amb tantes pujades i baixades, els nostres genolls se’n comencen a sentir.
A la Bocca San Petru se’ns menja la boira i més amunt ens escup del seu interior per regalar-nos un paisatge encisador. Quan deixem la cresta de la Serra San Tumasgiu i arribem a la Bocca a Reta, la boira ja s’ha acomiadat de nosaltres. Però no per gaire temps...
E7 10/10 Manganu 1601m – Refugi Petra Piana 1842m 6h50’ +830/-589
La Bocca à e Porte 2225m és la cota màxima del GR si no es fa cap de les variants que ascendeixen cims. Nosaltres, carregats com anem, no farem cap variant.
Però la boira ha decidit acompanyar-nos tota la jornada; ens perdem les vistes extraordinàries cap als llacs de Melu i Capitellu. Això diu la guia.
I també perdem de vista els senyals blancs i vermells que balisen el camí, just quan som a prop del refugi. Sentim, però, les veus de la gent que hi ronda. Hi arribem quan comença a desfermar-se una forta i llarga tempesta.
La sorpresa que ens espera a Petra Piana, és una companyia de militars de la Legió Estrangera que dupliquen en nombre la capacitat del refugi. De muntanyencs en som tretze; fora plou a bots i barrals. Els militars cedeixen tants llocs com calen per als civils i els que no hi caben surten a muntar les tendes a fora, sota l’aiguat. Increïble.
E8 11/10 Petra Piana 1842m – Refugi de L’Onda 1430m 4h30’ +490/-902
Els militars marxen a les 7 del matí, sota un aiguat encara considerable. Havien d’anar cap a Manganu, però amb aquestes condicions toquen el dos cap avall. Potser van cap a L’Onda, potser ens els tornarem a trobar...
Nosaltres sortim a les deu; ja ha parat de ploure, però la boira segueix impertorbable.
La que serà l’etapa més curta del GR, també ho és còmoda. Baixem fins la Passarel•la de Tolla i pugem fins el refu... Els militars no hi són.
Els actors segueixen canviant; els russos s’han quedat a Petra Piana, els polonesos no sabem on són, i apareixen uns francesos que la fan de Sud a Nord i uns altres de Nord a Sud. I en Michel, és clar.
E9 12/10 L’Onda 1430m – Vizzavona 920m 6h20’ +711/-1221
Darrera etapa del tram Nord del GR20. Tenim constància que a La Gare de Vizzavona està tot tancat. No hi cap botiga per comprar menjar per als propers dies. I com que a partir de Vizzavona no hi ha cap opció de reavituallar-se fins a Conca, ens caldrà fer una jornada de parèntesi per anar a Corti a buscar la teca. De passada farem la jornada de descans que també havíem previst.
També sabem que hi ha un hotelet anomenat Casa Alta http://www.casa-alta.fr/ que està obert tot l’any i del qual tenim molt bones referències. Ens hi instal•lem en una habitació ben acollidora. La dutxa, després de quatre dies, no té preu i el sopar és un festival de la cuina corsa. Juntament amb l’amabilitat d’en Vincent, l’amo, l’estada en aquest hotel és un oasi enmig de la duresa de la travessia.
13/10 Vizzavona – Corti – Vizzavona
L’esmorzar a la Casa Alta està a l’alçada. A Corti hi anem en bus i tornarem en tren, coses de l’oferta del transport públic. A part de comprar-hi el menjar per als propers sis dies, a Corti hi fem una mica el guiri, passegem, ens connectem a Internet, i ens mullem una mica amb la barrumbada que cau a la tarda.
E10 14/10 Vizzavona 920m – Refugi E Capanelle 1640m 5h50’ +890/-224
Comencem el tram Sud amb les motxilles més pesades de tot el recorregut. Als 17kg habituals, de tot el material que portem per necessitat i per si de cas (tot és relatiu), cal afegir-hi els dos litres d’aigua i uns 5kg de tiberi; tot plegat uns 24kg. Ens assegurem no passar gana i ens regalem moments de caprici.
Aquesta és una de les etapes inútils de la travessia. No aporta res i només és l’enllaç de dos indrets que es podria fer amb cotxe, donada la manca d’interès del recorregut.
El refugi E Capanelle és petit i ple de gent. Tenim sort que hi ha qui munta la tenda per estar més còmode i això allibera quatre places, dos per a nosaltres i dos per a dos francesos que hi arriben cap al tard. A fora torna a ploure.
Entre les noves incorporacions, s’hi afegeix la Nuri.
E11 15/10 E Capanelle 1640m – Refugi de Prati 1820m 7h25’ +890/-590
Es confirma la tendència a la baixa de l’interès del tram Sud. Més quan ja portem cinc dies caminant enmig de la boira, sense veure res de les parts altes i caminant per boscos de les parts baixes.
Al passar per la Bocca di Verde, una cruïlla de pistes forestals, ens assalta la primera temptació d’abandonar en veure uns boletaires que pugen al seu cotxe... Però encara ens queda molt de tiberi...
Avui som dels primers en arribar al refugi; els que han anat per la variant del Monte Rinosu arriben tard i mullats, en Michel també. Els alemanys no arriben.
E12 16/10 Prati 1820m – Refugi d’Usciolu 1750m 6h +697/-747
No passen més de deu minuts des que sortim del refugi, que el que havia de ser una jornada de crestejar entre els dos refugis i veure la costa Est de l’illa, es converteix en una jornada on la boira i el fred són l’única companyia. Ja hem perdut el compte dels dies que fa que només veiem la boira. Aquesta etapa tenia pinta de ser interessant...
Com que és dissabte, nombrosos excursionistes nadius han tingut la mateixa idea: anar a fer nit a Usciolu... que maco!!!! La tranquil•litat ens dura ben poc.
E13 17/10 Usciolu 1750m – Refugi d’Asinau 1530m 8h25’ +845/-1065
La info sobre aquesta etapa –llarga i dura- i la previsió de temps que ens han dut els excursionistes de cap de setmana –fred i neu-, fa que ens plantegem seriosament abandonar. Ja n’estem tips de caminar entre la boira i el fred, arrossegant un armari que mai no havia pesat tant, i tot només per dir que haurem fet el GR20. Doncs no.
Som els últims en deixar el refugi. Convenim que quan arribem a la Bocca di l’Agnone valorarem l’opció d’escapar-nos cap a Zicavo. Però el cert és que el dia es va arreglant i esperarem a la propera cruïlla amb possibilitat d’escapolir-nos.
Finalment fem tota l’etapa, que resulta ser una de les més maques del GR. I fem l’únic cim de la travessia, almenys l’únic cim evident: el Pic de l’Alcudina 2134m. Encara hi trobem restes de la nevada de la matinada.
E14 18/10 Asinau 1530m – Refugi d’I Paliri 1055m 6h45’ +429/-910
Nou càstig de caminar i caminar perquè sí, perquè cal enllaçar tant sí com no aquests dos refugis, encara que sigui contra natura. Els que fan la “Variante Alpine” encara hauran tingut l’al•licient de passar per les Agulles de Bavedda, però ja hem quedat que nosaltres portem massa pes per fer les variants.
Arribem a Foce di Bavedda i hi fem una aturadeta gastronòmica just en el moment en què es desferma una fortíssima tempesta de la que ens en lliurem.
Amb el pap ple continuem la jornada que acabem passant per la porta del refugi més auster de tots, arribant-hi cinc minuts abans que la tempesta que s’anunciava sonorament ja feia una estona. Estem tenint sort amb les pluges.
Com que hem quedat amb la panxa contenta, regalem els espagueti, la tonyina, el tomàquet i el formatge als tres alemanys, que no s’acaben de creure el mannà que els ha caigut del cel.
E15 19/10 I Paliri 1055m – Conca 252m 5h30’ +200/-963
L’etapa més lletja i horrorosa de tot el GR20. Feta només per estirar el recorregut el més cap al Sud possible. Camí ple de còdols, com si caminessis per algun bosc de la Costa Brava.
L’únic interès i satisfacció de l’etapa és acabar-la i prendre’s una cervesa a la “gîte” La Tonnelle per donar per finalitzat aquest mític, i rebuscat en la seva part Sud, GR20.
del 4 al 19 d'octubre
Travessia del GR20 a Corsica
Carmen, Ramon (amb la companyia d'en Michel i la Nuri).
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/CorsicaGR20Octubre_10
.
2 comentaris:
Maco, maco, Ramonet. Però quin patiment!!! hehehehe
ni t'ho imagines, company.
Publica un comentari a l'entrada