amb il·lusió !!!!

Un inesperat regal, en forma de carretera oberta fins La Besurta, ens sorprèn i alleugereix l'esperada traginada d'esquís en el tram més avorrit. D'aquesta manera, també, escurçarem l'aproximació al nostre punt d'acampada.

Uns quants creuaments d'e-correus formalitzen la logística de la sortida proposada des de Mataró. Bellcaire és el punt de trobada i d'esmorzar. Tots plegats, doncs, fem la resta de camí cap a Benás, ignorants de l'obsequi insospitat.

Incrèduls, encara, fem les motxilles carregant-hi els esquís i alguns també les botes i ens posem en marxa des de prop de La Besurta 1898m. Compartim camí amb majoria d' "Anetistes" i alguns passejants que van a veure com el Forau d'Aiguallut 2005m s'empassa les Aigüetes que els Uelhs de Joèu escupiran a l'Aran.

Fent lliscar les pells de foca, estrenem solitud per la Vall de l'Escaleta. La neu oculta els millors llocs per acampar i és a cop de pala que els traiem del seu amagatall, a sota mateix del Còth deth Hòro 2174m i a prop del riu que ens abastirà d'aigua.

A sota mateix del Còth deth Hòro 2241m, però a l'altre costat, ja Val d'Aran, el Lac deth Còth deth Hòro encara està cobert d'una lleugera capa de glaç. Ens hi hem acostat per estirar les cames i de seguida tornem al camp.

Sopem a horari de refugi i no triguem gaire a agafar l'horitzontal; bé, amb algun bony que la distorsiona. El fred nocturn, força distant de les xafogors de migdia, ens fa arronsar dins dels sacs més que no ens esperem. Alguns roncs, però, delaten la incapacitat de les temperatures per trencar algun son.

Mentre el diumenge es treu les lleganyes, La Forcanada és testimoni de pedra de com ens posem en marxa per encaminar-nos cap al nostre objectiu. Seguim, doncs, per la Vall de l'Escaleta i no ens aturem fins que els debutants raigs del sol ens conviden a untar-nos de protecció "F-eXtrem".

Els primers perseguidors ens encalcen mentre fem un mos reparador. Passen de llarg i tiren pel dret cap al cim. Nosaltres, fem una marrada més cap al Sud i allargant una mica més el recorregut, tenim premi amb forma d'accés al cim esquís als peus. La resta d' "empaitadors" ho fan a peu, condicionats pels rocs que esquitxen el seu llom N-NW.

Amb Il·lusió !!!! trepitgem el punt més alt del Tuc de Molières 3010m. Ens felicitem, petons i abraçades, per l'èxit del grup i posem per a la foto, mentre els gegants veïns d'enfront juguen amb els núvols a fet i a amagar.

Retrobament de vells amics, coneguts i saludats, enriqueixen el moment previ a l'inici del descens, que serà, tot ell, ràpid i divertit. La neu, degudament transformada, ofereix el seu tapís per a gaudi i esbarjo del personal.

Recollim el campament i tornem cap a Aigualluts, d'on, discretament camuflats entre la munió que baixa de l'Aneto i d'altres passejants, continuem fins La Besurta com aquell qui res.

L'amo del bar de Benás amb nom d'onomatopeia (Ñam-Ñam), no creu que el client sempre tingui la raó, i es nega a posar més d'un ou per plat; no és bo menjar-ne més d'un cada no sé quants dies, diu. I es queda tan ample...

Clares, olives i braves, fan més entretinguda l'espera del pollastre més bo de Benás i voltants.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. Quatre companys se'n tornen cap a casa, mentre els altres tres van a dormir als porxos de Senarta, amb obscures intencions. Però això, ja és una altra història.


16 i 17 d'abril, 2011

Tuc de Molières 3010m. (per la Vall de l'Escaleta)

Albert, David, Eloi, Julià, Pilar, Txell, Ramon.

vegeu les fotos... clicant amb il·lusió !!!!

.