Mentre els companys fan via cap a casa, nosaltres entrem a Barrabés directes a cercar allò que volem; sense mirar als costats per no haver de lluitar contra les temptacions. Superat el tràngol, anem a preparar el jaç sota els porxos de Senarta, acollidor aixopluc a peu de cotxe una nit de dilluns.
Entrar per la Vall de Remuñe 1800m, en comptes de la de Lliterola, ens fa guanyar, de sortida, uns 160m de desnivell. A més, també ens trobarem abans la neu i podrem descarregar els esquís de la motxilla. Així, al cap d'una hora, passem al marge dret de l'Agüeta de Remuñe i ens els calcem; més o menys a la Pleta dels Capellans 2060m. Inversament proporcional a l'alleugeriment de l'esquena, creix la sensació de calorada a mida que el sol va guanyant la vertical.
Mentre l'Eloi se'ns escapa, en David i jo anem passant el nostre particular rosari. Sembla que els metres facin vaga i els serveis mínims siguin del 50%. Així arribem al Portal de Remuñe 2817m i ens enfrontem, cara a cara, amb el penúltim obstacle de la jornada. Menys dret que no ens semblava vist de lluny, per fi ens atansem, després de la sifonada prop del Llac de lliterola, al Coll Inf. de lliterola 2964m.
Descendim el Vallon Inf. de Lliterola cap a un embut que ens engoleix i ens aboca a la vora trencadissa del Llac del Portillon d'Oô. Ara som per sota del refugi; hem de sortir del fons del barratge i ho fem creuant les minses però laberíntiques esquerdes de neu i glaç que folren les parets de la presa.
Tancat i barrat, el refugi del Portillon d'Oô 2568m ens acull a la seva part hivernal: tres habitacions, ampli menjador i telèfon d'emergència on rebem alguna trucada demanant-nos fer alguna reserva. Serem els seus únics habitants les dues properes nits, descartada l'opció de baixar fins a Espingo, mancat de neu des de molt amunt.
De la fosa de la neu, que regalima per les roques, n'omplim les cantimplores i així ens assegurem la hidratació i la cocció dels nostres àpats. Gana no en passem, d'alguna cosa ha de servir patir el pes de la motxilla a la pujada.
Desigualment repartits en dues habitacions, per a evitar el rítmic concert de roncs que impediria arrencar el son, acluquem els ulls gairebé immobilitzats sota mitja dotzena de mantes. Fred, tampoc no en passem.
Una matinal entretinguda, omple les hores fins el migdia solar de dimarts. Anem a pujar el Cap de la Vaca Occ. 3081m. Ho fem amb esquís fins a sota de la seva cara Nord i la pugem amb grampons tot seguint una antiga traça que ens facilita l'ascensió. Dalt del cim estant veiem la vall de Gías i en descartem el seu descens cap a Estós. Novament, les condicions nivològiques ens fan canviar els plans. Donades les circumstàncies, avançarem un dia la tornada, pel mateix camí, cap a casa.
El vent remou els porticons de les finestres durant la nit i ens fa témer que el temps no canviï abans d'hora i ens compliqui el retorn. Veiem, però, la resplendor de la plenitud de la Lluna que projecta l'ombra del refugi a la neu i això ens tranquil·litza. De dos problemes, en tenim un de resolt.
No volem tornar a passar les esquerdes del barratge i això ens fa dissenyar un itinerari alternatiu per escapolir-nos de l'escomesa. Esquís a l'esquena, el dimecres deixem el refugi del Portillon per damunt de la resclosa a cercar el camí d'estiu. Amb grampons i piolet guanyem metres pel marge dret del Vallon Inf. de Lliterola fins que la inclinació del terreny ens permet posar-nos els esquís.
Amb comoditat arribem al ja conegut Coll Inf. de Lliterola. A partir d'aquí, fem un primer descens, a l'estil de St. Esteve -per la nombrosa formació de canalons a la superfície de la neu, fruit de la fusió de la neu provocada per la pluja- que fa que els quàdriceps s'endureixin i el seu dolor ens obligui a aturar-nos a descansar.
Remuntem fins el Portal de Remuñe i ja no parem de baixar pel "tôle ondulée" que disfressa de deserts inclinats els vessants de la muntanya. Amb els músculs de les cames prou trinxats, arribem al pont que separa la neu del camí de terra.
El temps canvia de pressa darrere nostre i les boires ja amaguen els cims i comencen a baixar. No ens entretenim més d'allò estríctament necessari per a cruspir-nos el pernil, el formatge i la llonganissa que ens fan nosa a la motxilla.
Arribem al cotxe acompanyats de les primeres quatre gotes que s'avorreixen als núvols i marxen de gresca per gravetat. Endrecem sense presses i fem via cap a casa, no sense donar-nos un merescut homenatge a Seira.
Encara podrem veure la final del Barça...
18, 19 i 20 d'abril, 2011
Remuñe - refugi Portillon - Cap de la Vaca Occ. - refugi Portillon - Remuñe.
Eloi, David, Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/RemunePortillon18A200411
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada