Dissabte 21. Quan després de quilòmetres i quilòmetres de cues entre Montpeller i Valence, arribem, tard, a la gîte de l'Argentière, la senyora, que ja estava avisada, ens diu que no ens ha fet sopar. Resulta que estem sols i, en no haver-hi ningú més, no s'ha complicat la vida. Ens l'ha complicada a nosaltres.
Una pizzeria amb bon ambient ens resol el problema.
Diumenge 22. Després de zigzaguejar per entre les vinyes penjades de Martigny, anem a buscar la vall d'Anniviers per fer cap a Zinal, poblet des d'on hem de pujar al refugi.
Comprem el mapa i constatem el meu error en llegir la ressenya que deia "Cabana de Tracuit 2h38mn". Aquest horari és parcial i jo me l'havia pres com a total. La realitat és que de Zinal al refugi tenim 1500 metres de desnivell. Hi truquem per avisar-los que sortim tard, tres quarts d'una del migdia. I recomanen arribar-hi abans de les cinc...
Més lleugers que no ens pensàvem anem fem desnivell per un camí, en general, ràpid. Complim l'horari amb puntualitat suïssa en arribar a la Cabana Tracuit 3256m.
El guarda en cap ens inscriu i ens cobra abans de donar-nos les dues places més dolentes del refugi, en un racó inaccessible i xafogós. Negocio amb el guarda becari el canvi de lloc i dormim en una habitació per a nosaltres sols; la glòria !!!!
Dilluns 23. A quarts de sis comencem a esgarrapar el gel de la Turtmanngletscher. Les seves condicions fan que considerem que no cal encordar-se i així arribem al Bishorn 4153m. La impressionant aresta Nord del Weisshorn empetiteix el nostre cim, que sembla un apèndix del Pic Blanc.
Ens aturem a la Tracuit a fer un mos i a recollir les quatre coses que hi hem deixat, abans de completar els 2500 metres de baixada total fins a Zinal, on arribem acalorats i amb els genolls destrossats.
Sense gaires miraments, fotem les cames en una font amb abeurador, per alleugerir, més que res.
Mentre anem cap a Saas Grund tenim clar que els nostres genolls es mereixen un descans, així doncs, demà ens dedicarem a la contemplació. Això vol dir descartar l'intent de l'Alphubel, més tenint en compte que el refugi de Langflue, des d'on hi volíem anar, està tancat.
El càmping Schönblick, tot just a la sortida de Saas Grung, serà el nostre camp base els propers dies. En fer-hi la inscripció ens donen el Bürgerpass, que no és pas la darrera hamburguesa del McDonalds sinó una targeta per viatjar de franc amb els busos de línia de la vall i, més important encara, amb tots els telefèrics !!!! És una nova promoció que s'han empescat a la vall de Saas per atraure visitants. Us ho imagineu? Telefèrics de franc al país més car d'Europa...
Dimarts 24. La contemplació la fem del Matterhorn, des de Zermatt, on anem a passar el dia.
Dimecres 25. Amb el Bürgerpass pugem amb un parell de telefèrics des de Saas Fee a Felskin per anar cap a la Britannia Hütte 3030m. La facilitat d'accés fa que el camí sigui un rosari de turistes que hi van a veure'l i a beure cerveses. Aquí hi posen voluntat per a donar-nos un bon lloc per a dormir.
Dijous 26. A 3/4 de tres ens desperten per a l'esmorzar. No sense esforç, ens empassem el pa amb mantega i melmelada, més per convenciment que per necessitat.
És negra nit quan a tres quarts de quatre encetem el camí que baixa cap a al final del Hohlaubgletscher. En arribar-hi hi ha un desconcert general i ningú té del tot clar cap a on s'ha d'anar. Seguim uns navarresos que ens encigalen cap a l'Allalin. Ens n'adonem a temps i fem mitja volta a buscar allò que la intuïció ens havia proposat.
Hem perdut una hora ben bona. De què serveix, doncs, sortir a les fosques si no en coneixes el camí?
Trobem el pas cap a l'Allalingletscher, que remuntarem en tota la seva interminable i esquerdada llargària fins arribar a l'Adlerpass, des d'on, per l'aresta NW, atansarem el pic de l'Stralhorn 4190m. Avui no ens cal aixecar el cap per mirar el Cervino.
De tota la gentada del refugi, només una cordada txeca, els navarresos -que al final l'han encertada-, dos més i nosaltres, hem triat aquest llarg itinerari. La resta han anat cap a l'Allalin o el Rimpfischhorn, més propers.
El sol crema de valent i estova d'allò més la neu i els ponts de les esquerdes. La baixada és fa més feixuga i perillosa. Per dues vegades trepitjo el buit que s'amaga sota el mantell blanc.
De nou a la Britannia, ens refem de la gana i la set. Barrejats entre els turistes, tornem cap a Felskin a amortitzar l'hamburguesa del McDonalds.
La dutxa i els macarrons, al càmping, són impagables.
Divendres 27. El veí nordcatalà ens avisa que el temps canvia i vénen tempestes, quan li explico que ara marxem cap a Chamonix per a intentar el Mont Blanc. Recollim el campament i fem via cap a la Forclaz i els Grands Montets per entrar a la Haute Savoye. A la Maison de la Montagne ens informem de la méteo; el veí nordcatalà tenia raó: tempestes i forts vents és el que ens esperarà si temptem la sort.
Anem cap a St. Gervais, on tenim allotjament a La Maison du Vernay. Mentre sopem a la terrassa d'un dels restaurants de la vila, acabem de prendre consciència que amb aquesta previsió no sembla convenient pujar al Gôuter. Perdrem els calés de la reserva, no ens els tornen si anul·lem, encara que sigui per mal temps.
Era una possibilitat...
Dissabte 28. El dia es desperta tapat i plujós. Per si en teníem cap dubte. No és pla pujar els 1700 metres fins el Gôuter sota la pluja. Ja ho tornarem a provar.
La tornada és quasi tan agònica com l'anada. Cues i més cues no ens donen la més mínima oportunitat d'anar a fer uns cargols a La Quadra, a Maçanet de Cabrenys.
Això també ho tornarem a provar.
21 al 28 de juliol, 2012
Alps del Valais
Bishorn 4153m
Stralhorn 4190m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AlpsValais21Al280712
.
2 comentaris:
Tampoc us podreu queixar, eh? no hi vareu tornar pas amb les butxaques buides ;-)
Ei, ZAX, la veritat és que els dies de cim van ser espectaculars; un bon premi a la nostra dedicació... ;-)
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada