Les informacions disponibles ens catapulten cap a l'Aran, però no volem ser engolits per les marabuntes agòniques que sobrepoblen la Vall en aquestes dates de la Immaculada Constitució. Per això triem la proposta del Pedro i ens instal·lem al Refugi del Gerdar 1550m, tot un encert.
Hi arribem el dijous al capvespre, després d'aturar-nos a Gerri de la Sal, a fer un cafè i visitar, per fora, el Monestir de Santa Maria de Gerri.
La neu guarneix d'un ambient més nadalenc que constitucional l'edifici i la muntanya del Gerdar. L'esplanada de l'aparcament no se'n lliura i deixem els cotxes com bonament podem. El Jordi ens fa l'acollida, mentre la Lara comença a preparar el sopar. Ens acomodem tots cinc en una habitació de deu; espai vital a dojo.
En Salvador, amb qui compartim taula, ens proposa per a demà, amb risc d'allau 4, la possibilitat d'anar cap al refugi del Pla de la Font. L'itinerari va pel bosc, exempt de perills.
L'entrada al camí del refugi està bloquejat per uns quants arbres tombats i decidim entrar al bosc pel camí de la Vall de Cabanes; més endavant trobarem l'enllaç cap al Pas del Coro. Les traces que seguim s'acaben de sobte; ens hem passat la desviació sense adonar-nos-en. Reculem fins que l'Amparo troba un pont i prenem el camí bo.
Als Plans de Breviari hi arribem més tard del compte, la neu està fonda i pesada i costa obrir traça. Seguim fins a prop del Pas del Coro 1950m i donem l'excursió per acabada. Queda la tornada, és clar. No serà fàcil esquiar per l'estretor del camí boscós i esquivar les pedres amagades sota el blanc element.
Un Trívial de quan el Múrcia jugava a primera ens amenitza la tarda del divendres. Ha anat arribant més gent però encara hi cabem tots en una taula. La Lara ens ha fet cas i el sopar d'avui és més lleuger, que no escàs.
En Jordi ens avisa que demà s'esperen nevades i vent fort. Les nevades no s'esperen a l'endemà i abans d'allitar-nos ja fan acte de presència.
Cap a migdia comença a obrir-se una finestra de millora que ens ajuda a treure'ns la mandra de sobre. Una altra excursió pel bosc, cap al Salt de Comials, ens entreté. La Cabana de la Bonaigua Vella, a prop del Salt, és on decidim girar cua per no emmerdar-nos més pel bosc. La tornada és més còmoda que ahir. La finestra es tanca alhora que nosaltres al refugi.
Com sempre, quan fa mal temps, el dia de tornada a casa és quan tot s'arregla. No volem deixar escapar l'única oportunitat de fer algun cim i així encarem el diumenge. Després de tres dies de fred el cotxe de l'Amparo no vol arrencar; ho provem tot i al final cal trucar l'assistència.
Ens acomiadem de la Lara i en Jordi i els agraïm la bona estada que ens han ofert. Ja pensem en tornar-hi.
Amb l'Amparo acordem anar fent i la resta marxem cap a La Peülla 1900m d'on iniciem l'itinerari que, per pistes, ens mena a La Bonaigua 2072m. És la millor opció per no haver de moure el cotxe més d'allò necessari i no endinsar-nos a l'Aran.
Seguim per pistes fins que encarem la Colhada de Montanhon 2420m on hi arribem justet de neu. Abandonem la idea original, del Tuc de la Cigalera, i seguim la traça del grup que ens precedeix cap al Nord. A la cota 2550 donem per acabada l'ascensió a l'autoanomenada Punta del Colh de Montanhon. Per seguir la cresta hauríem de carregar els esquís a l'esquena i tampoc és aquest l'objectiu.
El vent ens convida a davallar com més aviat millor. Ho fem cap a l'Est per neu pols fonda de pel·lícula fins que retrobem la Colhada per passar-la cap a l'W i seguir el descens fins La Bonaigua. Posem pells per fer l'enllaç cap a La Peülla i baixem fins els cotxes quan l'ombra ja els ha embolicat.
Retrobem l'Amparo i anem a Sort a fer uns boníssims entrepans a cal Pey. Ens acomiadem d'en Salvador, amb qui hem compartit aquests dies de pont. També ens acomiadem entre nosaltres. La caravana del Bruc a Martorell ens espera.
6 al 9 de desembre, 2012
Gerdar-Bonaigua
Punta del Colh de Montanhon 2550m
Amparo, Carmen, Iolanda, Pedro, Ramon. (i en Salvador)
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Gerdar6Al91212
.
L'entrada al camí del refugi està bloquejat per uns quants arbres tombats i decidim entrar al bosc pel camí de la Vall de Cabanes; més endavant trobarem l'enllaç cap al Pas del Coro. Les traces que seguim s'acaben de sobte; ens hem passat la desviació sense adonar-nos-en. Reculem fins que l'Amparo troba un pont i prenem el camí bo.
Als Plans de Breviari hi arribem més tard del compte, la neu està fonda i pesada i costa obrir traça. Seguim fins a prop del Pas del Coro 1950m i donem l'excursió per acabada. Queda la tornada, és clar. No serà fàcil esquiar per l'estretor del camí boscós i esquivar les pedres amagades sota el blanc element.
Un Trívial de quan el Múrcia jugava a primera ens amenitza la tarda del divendres. Ha anat arribant més gent però encara hi cabem tots en una taula. La Lara ens ha fet cas i el sopar d'avui és més lleuger, que no escàs.
En Jordi ens avisa que demà s'esperen nevades i vent fort. Les nevades no s'esperen a l'endemà i abans d'allitar-nos ja fan acte de presència.
Cap a migdia comença a obrir-se una finestra de millora que ens ajuda a treure'ns la mandra de sobre. Una altra excursió pel bosc, cap al Salt de Comials, ens entreté. La Cabana de la Bonaigua Vella, a prop del Salt, és on decidim girar cua per no emmerdar-nos més pel bosc. La tornada és més còmoda que ahir. La finestra es tanca alhora que nosaltres al refugi.
Com sempre, quan fa mal temps, el dia de tornada a casa és quan tot s'arregla. No volem deixar escapar l'única oportunitat de fer algun cim i així encarem el diumenge. Després de tres dies de fred el cotxe de l'Amparo no vol arrencar; ho provem tot i al final cal trucar l'assistència.
Ens acomiadem de la Lara i en Jordi i els agraïm la bona estada que ens han ofert. Ja pensem en tornar-hi.
Amb l'Amparo acordem anar fent i la resta marxem cap a La Peülla 1900m d'on iniciem l'itinerari que, per pistes, ens mena a La Bonaigua 2072m. És la millor opció per no haver de moure el cotxe més d'allò necessari i no endinsar-nos a l'Aran.
Seguim per pistes fins que encarem la Colhada de Montanhon 2420m on hi arribem justet de neu. Abandonem la idea original, del Tuc de la Cigalera, i seguim la traça del grup que ens precedeix cap al Nord. A la cota 2550 donem per acabada l'ascensió a l'autoanomenada Punta del Colh de Montanhon. Per seguir la cresta hauríem de carregar els esquís a l'esquena i tampoc és aquest l'objectiu.
El vent ens convida a davallar com més aviat millor. Ho fem cap a l'Est per neu pols fonda de pel·lícula fins que retrobem la Colhada per passar-la cap a l'W i seguir el descens fins La Bonaigua. Posem pells per fer l'enllaç cap a La Peülla i baixem fins els cotxes quan l'ombra ja els ha embolicat.
Retrobem l'Amparo i anem a Sort a fer uns boníssims entrepans a cal Pey. Ens acomiadem d'en Salvador, amb qui hem compartit aquests dies de pont. També ens acomiadem entre nosaltres. La caravana del Bruc a Martorell ens espera.
6 al 9 de desembre, 2012
Gerdar-Bonaigua
Punta del Colh de Montanhon 2550m
Amparo, Carmen, Iolanda, Pedro, Ramon. (i en Salvador)
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Gerdar6Al91212
.
3 comentaris:
Hola Ramón, yo estuve por Tavascán el jueves y el viernesnmat con mal tiempo, el jueves por la vall de Maqscarida hasta e l límite de la niebla y el viernes dos subidas- bajadas por pistas con 5 cm de nieve fresca.
Luis Muñoz
Veig que segueixes imparable!!!!
Jordi
Ei, Jordi, es fa el que es pot.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada