Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 20 de març del 2013

Sense fronteres

No trobo lloc per aparcar al Bruc, a ca l'Anna, i segueixo fins la benzinera d'abans del Túnel. A part d'omplir el dipòsit, em cruspeixo un exquisit entrepà de truita de patates, feta al moment.

Sota els efectes d'aquesta grata sorpresa gastronòmica, devoro els quilòmetres que em separen de Huesca. I cap a Baños de Panticosa. Una trinxera excavada a la neu ens condueix, sense escapatòria, a la Casa de Piedra. Arribar i moldre; el sopar a taula.

dissabte 16

Una llarga corrua de cotxes es va distribuint pels diferents aparcaments de Formigal; nosaltres entrem al d'Anayet. Tot just estem a punt de sortir que les muntanyes es posen el barret i els cims desapareixen. Ens replantegem els objectius i anem fins el veí Portalet, on constatem que no tenim res a pelar.


Finalment, seguint el consell del David Latre, anem a Panticosa 1140m, a la part més baixa de l'estació, d'on iniciem un recorregut pel bosc, al marge de les pistes. Guanyem metres i passem pel costat de la Peña de Santa Cruz 1491m; es la sortida del bosc.


El temps, envejós del Portalet, es va embolicant. Baixa la boira i cauen els primers flocs de neu. Seguim fins al punt on, inevitablement, hem de creuar les pistes. Fem cim al Puntal de los Petros 1865m, desagradablement atapeït de gent, edificacions i ginys mecànics, des d'on decidim que no val la pena continuar cap al Mandilar.


Toca un còmode descens aprofitant una part de les pistes fins que en fugim i tornem per on hem pujat, esquivant quatre pedres que, els qui ens precedeixen, han deixat al descobert.

Donades les circumstàncies, ha estat una jornada ben aprofitada. Canviem de zona i ens n'anem cap a l'Aran.




diumenge 17

D'entrada, havíem pensat en pujar el Montcorbison; però, la presència de neu a la carretera de la Bassa d'Oles ens fa dubtar i repensem el diumenge. Aparquem a l'últim espai lliure que queda a eth Portilhon 1292m i baixem uns centenars de metres cap al Sud fins a trobar, a mà dreta, el trencant de la pista d'Aubàs.


Esquís als peus, núvols al cel, hem deixat l'escepticisme tancat al cotxe i emprenem la ruta que, arribem on arribem, serà el regal del cap de setmana. Avui tocava tot de mal temps.

Aviat trobem la primera drecera, traçada generosament, i comencem a escurçar quilòmetres, que no metres. La segona drecera és força més llarga i directa i va a parar ben a prop de la Cabana deth Cap deth Bòsc 1600m. En sortim i albirem l'entorn del Còth de Baretja. Ens hi atansem.


Una de les dues cabanes del Còth de Baretja 1749m està en perfectes condicions, malgrat la seva austeritat; hi coincidim amb uns francesos que l'acaben d'oKupar. Només ens hi aturem a menjar una barreta i continuem cap amunt.


Contra tot pronòstic assolim el Tuc d'Aubàs 2072m quan fa poca estona que s'ha desfermat, mandrosa ella, la nevada anunciada. No ens hi entretenim més del que cal per a guardar pells i immortalitzar el moment.


Novament a la Cabana deth Còth de Baretja, ara sí, ens hi entaulem. Amb el pap distret, reprenem la baixada, ara sense dreceres, fins Eth Potilhon, on arribem sota la pluja en què, ja fa estona, s'ha convertit la nevada.




dilluns 18

A quarts de cinc de la matinada neva amb intensitat a Casau i a tot l'Aran. A quarts de nou, els núvols van escampant la boira i els raigs de sol comencen a inundar, tímidament, la Vall.


Hem de reprogramar-nos i treure'ns la mandra de sobre. Encara podrem aprofitar el matí. Després d'esmorzar i recollir el bagatge, ens acomiadem de la María d'Era Verneda i enfilem cap a la Bonaigua.


No donàvem un duro pel dilluns i en canvi, ara, ens trobem lliscant, muntanya amunt, des del Port de la Bonaigua 2072m. Optem per l'opció més pràctica de cara a fer quelcom i no haver de córrer després per arribar a Lleida.

Déu n'hi do la gent que hi ha a pistes, sent dilluns. El pont de St. Josep a Madrid, Aragó i País Valencià es fa notar.


Fugim al més aviat possible de les rutes de colors i ens endinsem en el blanc alpí que ens mena a la Colhada de Montanhon 2420m. Posem ganivetes i enfilem amb decisió el costerut llom que precedeix l'esplanada cimera del Tuc de la Cigalera 2502m.


El sol comença a esvair-se entre els núvols i un vent fredolic abaixa la temperatura. Baixem per una boníssima neu pols fins a enllaçar amb les pistes i, barrejats entre els pisters, fem cap al Port de la Bonaigua. 



Davallem cap al Pallars per l'emparedada carretera de la Bonaigua. A l'Hostal del Llac ens donem un merescut homenatge i celebrem l'èxit imprevist del que havia de ser un cap de setmana ben passat per aigua i neu, i alguna cosa més. Cap a Lleida hi falta gent.


15 al 18 de març, 2013

Aragó; Panticosa, Puntal de los Petros 1865m
Aran; Tuc d'Aubàs 2072m; Tuc de la Cigalera 2502m

Carmen, Ramon.
.