Barcelona - Queralbs 133km; accessos oberts + Cremallera de Núria.
Barcelona - Setcases 161km; accessos amb pas alternatiu entre Ripoll i St. Joan de les Abadesses.
Una gernació oKupa les muntanyes d'Ull de Ter.
Perdoneu el centralisme, però només ho proposo per a comparar, tot i que, com se sap, és inqüestionable que l'Àrea Metropolitana de Barcelona concentra la major part de la població catalana.
Així doncs, la qüestió és que, tot i ser 28km més lluny i haver de patir retencions pels talls alternatius de la N260, tothom se'n va cap a Ull de Ter - Vallter i ens deixa les muntanyes de Núria (les muntanyes, no la zona del Santuari) per a nosaltres sols.
I així és que sortim, sols com uns mussols, del Santuari 1970m cap a la Vall de NouFonts, un matí esplèndid i assolellat. Saludem dos raquetistes solitaris que passegen el gos. A l'altura de la Font d'en Llorenç, totalment colgada per la neu, ens avança un solitari esquialpinista amb pinta i velocitat de corredor. Aviat el perdem de vista.
Superat el flanqueig de la falda muntanyosa, entrem al fons del llit del Torrent de NouFonts i el resseguim còmodament.
Estratègicament, m'aturo en indrets determinats per a marcar "waypoints" en l'exercici que faig per aprendre a usar el GPS. Amb solet i bon temps sembla fàcil; en condicions de tempesta hivernal no deu ser-ho tant.
Insòlitament, gaudim del paisatge dominical sense que res trenqui el so del silenci... bé, excepte el xerra-xerra del Pedro i la Pilar...
Ens aturem on es tanca el circ per a fer un glop i per posar-nos les ganivetes; no sembla que calguin, però la pujada al Coll de NouFonts s'enrosta i no serà un bon lloc per a fer equilibris. Ens separem uns quants metres l'un de l'altre per alleugerir la pressió sobre les possibles plaques de vent i assolim el Coll de NouFonts 2658m.
Elegants, els Pics Racons se'ns presenten com esvelts sentinelles, emmirallats en la blancor dels seus veïns Anyeller i Pic Rodó.
Si volguéssim fer una becaina, no podria ser a la Cabana de NouFonts sense una bona palejada per treure la neu de l'entrada. A saber la que hi ha dins.
El llom de l'aresta NW del NouCreus està ventat, pedregós i regelat. Esquivem els obstacles amb prou fortuna per arribar amb comoditat al Pic del NouCreus 2799m.
L'allargada i blanca silueta del Bastiments es deixa veure mig amagada darrere l'imponent Pic de l'Infern. Les piles de la càmera estan a les últimes i només en guardo el testimoni de l'esguard.
El Coll de NouCreus 2775m haurà de canviar de nom fins que no es fongui tota la neu, només n'hi ha una a la vista. Pugem fins el proper Pic de la Fossa del Gegant 2801m on ens espavilem a treure pells i estrènyer les tanques de les botes per fugir a tota velocitat d'un negríssim i dens núvol amenaçador (que ja havia deixat anar ruixats ben a prop nostre).
El Sol malda per fer-se un lloc entre els núvols que no paren de moure's i sortiran borrosos a la foto del MeteoSat. A la Coma de NouCreus trobem set agosarats que desafien els elements.
Una neu E X C E P C I O N A L ens regala el millor descens de muntanya que recordo en molt de temps. Les emocions ens desborden i fruïm d'allò més en els vint-i-cinc minuts més curts de la història.
10 de març, 2013
Pic de NouCreus 2799m
Pic de la Fossa del Gegant 2801m
Pedro, Pilar, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/NouCreus100313
.
3 comentaris:
T'ho ben asseguro que TOTS estaven a Vallter, fins i tot els que faltaven per arribar,... bé tots no menys vosaltres i els raqueteros...
Ara el dinar va ser....
Quina passada de gent a Ull de Ter i de neu al piri oriental, i es que 17,05€ és pasta.
En el descens jo segur que hagués gaudit d'un temps més llarg, ji ji, mai havia baixat bé, però ara pitjor.
Bon profit!
4 hores xerra-xerra d pujada, i 25 minuts cridant d'emoció d baixada!!
Publica un comentari a l'entrada