Així que ho teníem pendent i no trobàvem el moment, fins que s'ha presentat tot solet. Senyal inequívoc que ara sí que toca.
Esmorzem a Artesa de Segre, on hi ha retrobament de velles glòries. El Llobarro i jo ens ho mirem amb perspectiva.
Roca dels Arcs
El sol s'ha pres seriosament això de la primavera disfressada d'estiu i escalfa de valent. L'aproximació a la Roca dels Arcs genera les primeres suors i fa pensar en una dificultat afegida a la de la paret mateixa. Un ventet generós, però, s'encarrega d'esvair aquest destorb. Només ens queda la paret.
Amb una molt bona ressenya, ens plantem a peu de via i ens disposem a resoldre aquest afer inconclús.
La Tàrrega és una via clàssica de manual. Del tot desequipada -només dos claus i mig-, no té ni les reunions muntades; això l'hi dóna un ambient que ens allunya de les darreres escalades montserratines i ens ho hem de treballar tot més, sobretot de "coco". I alguna dosi de braços també és convenient.
En el silenci d'una paret òrfena d'escaladors de cap de setmana, només els nostres esbufecs i les nostres riallades trenquen l'harmonia de la pau vertical.
La pau horitzontal la dóna la inestimable sensació de treure's els peus de gat després d'un parell d' hores. Amb la comoditat de les vambes, baixem l'erosionada cara Nord de la Roca dels Arcs fins la carretera.
A la Font de la Figuera ens restaurem per anar a restaurar-nos al bar de Vilanova.
6 d'abril, 2011
Roca dels Arcs
via Tàrrega
Cèsar, Jordi, Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/Tarrega060411
https://picasaweb.google.com/cesarmartinezisert/RocaDelsAtcsTarrega?authkey=Gv1sRgCPTnr9uo9am9fw&feat=email
https://picasaweb.google.com/104228584162005788695/LaTarregaDeVilanova?authkey=Gv1sRgCM2H5qHsno_duwE&feat=email
.
2 comentaris:
Bé,... només resta dir una cosa...
FELICITATS A TOTS TRES!!!!!
(fillets)
doncs gràcies, per la part que em toca...
Publica un comentari a l'entrada